dissabte, 12 de maig del 2018

TOZAL DE LA FORQUIELLA I LA ESTIBA

Avui el pronòstic era de pluja i turmentes, emperò he decidit sortir, sempre podia tornar enrere si la cosa se embrutava.
He anat fins el poble de San Juan de Toledo, a on he deixat el cotxe, l’alçada és de 908 msnm, s’agafa el camí senyalitzat com un PR que duu al Collado del Santo i per altra banda al Refugio de la Soma. Avui tenia que passar pel refugi, em va quedar pendent, ja que havia anat però la neu no em va deixar continuar.
Des del refugi se surt del camí per anar a cercar un collet que està entre els dos cims que avui eren les fites a assolir, quan era a baix dels cims no es veia res, la boira ho tapava tot, però a mesura que he anat pujant la boira ha escampat, he arribat al collet passant per un pas que no tenia cap problema en pujada, però que més tard m’ha donat problemes.
En arribar al collet he anat cap a l’esquerra, a on segons l’Alpina hi havia el Tozal de la Selva Plana, he arribat a un cim, el Tozal de la Forwuiella,  n’hi havia altres a prop amb la mateix alçada i l’he donat per assolit. Del sol hem passat a trons i llamps de lluny, però he dinat aviat i he partit a fer La Estiba, passant altra vegada pel collet, de cop i volta, ja tornant de La Estiba ha semblat com si obrissin un grifo i ha entrat un vent gelat, acompanyat de llamps i una calabruixada espectacular, jo estava damunt la cresta, sense possibilitats de posar-me a cobro. Com he pogut m’he situat entre dues roques, els llamps eren terrorífics i el calabruix era com petites bolles que em pegàvem al cap i m’han deixat ben arreglat. La naturalesa en plena efervescència.
He arribat com he pogut al collet i quan m’he adonat ho havia un pam de gel, el pas que abans havia passat de forma fàcil en pujada, s’ha convertit en un greu problema, llenegava molt i no podia passar, he estat una bona estona mirant altres opcions, fins que he pensat que duia els crampons, quina sort, els m’he posat i des de dalt he vist una alternativa, que m’ha anat molt millor, els calçons s’han xapat per la zona interior, però al manco he pogut passar la zona conflictiva.
He tornat pel mateix camí, però he extraviat el sender, la zona és molt incòmode. Finalment he arribat al poble 8 hores desprès de sortir, i amb un desnivell acumulat de quasi 1400 metres, a vegades més que l.'alçada dels cims, el desnivell és el que marca la duresa de la sortida.
Assistents: Tomàs.
Mètode MIDE: 3444. Per tant la consideram Difícil +2


SIERRA FERRERA











REFUGIO DE LA SOMA





TOZAL DE LA SELBA PLANA


COTIELLA









SARRIOS






LA FORQUIELLA




COTIELLA










CALABRUIXADA










EMBASSAMENTS





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada