Avui hem pujat al Penyal
del Migdia per la Diagonal i el Pas del Marge Petit. Hem deixat els vehicles al
lloc habilitat per entrar a Sa Coma de n’Arbona, a uns 200 metres de la boca
Nord del túnel de Monnàber.
La pujada ha començat
fresca, però ben aviat ens hem tengut que treure peces de roba, la humitat i l’alçada
de temperatures així ho aconsellaven.
Hem passat per la Font dels
Coloms, avui seca, després per la Casa de Neu Inferior i una mica més amunt per
la Casa de Neu Superior, des d’on ja hem vist clarament la Diagonal que puja al
Penyal i que et deixa ben a prop de la cima.
La primera part de la
Diagonal sense gaire complicacions, avui la sequedat de la roca ens ha ajudat
molt, ja que la petjada era molt segura, hem passat pel marge petit que dóna
nom al pas i hem continuat per amunt, es veu que hem deixat la Diagonal una
estona i hem anat a cercar la pujada una mica per l’esquerra en ordre de
pujada.
Aquest ha estat el tram més
complicat, després hem trobat una petita canal que al poc ens ha deixat a la
cresta, enmig de les dues puntes del Penyal. Primer hem anat a la punta Est, la
més alta i seguidament per la cresta a la Oest, a on abans hi havia una creu de
ferro desgarbada, és veu que a qualcú li feia molta falta i se l’en va dur a ca
seva, ja no hi és.
Hem baixat per la vessant
Nord, hem anat a cercar una canal de baixada que està més a l’esquerra en
direcció de baixada, ja que la darrera vegada que varem baixar per aquí ho férem
per la de la dreda, avui l’hem trobada, està molt a prop de un petit avenc.
Hem pogut veure de lluny
que hi havia una altra casa de neu, just a baix de les parets i una vegada feta
la baixada ens hem adreçat cap a aquesta casa de neu, en bastant bon estat i
molt pregona.
Ara ja només ens restava
baixar al camí dels Binis per a poder tornar allà a on teníem els vehicles, ho
hem fet per la rosseguera del pas de la dreta que abans havíem deixat enrere,
per tant hem retrocedit unes passes, hi ha un sender ben marcat, és veu que es
fa bastant aquesta baixada.
Hem arribat al camí dels
Binis i hem trobat tres asets autòctons mallorquins, que tot d’una han vengut a
veure si els hi donàvem menjar. Una mica més a munt el coll dels Cards Colers,
que disposa de un petit monument amb una creu.
Des d’aquí baixada cap al
camí que duu a la carretera, que et deixa a uns 300 metres del lloc habilitat
pels cotxes.
En definitiva, ruta de uns
10 quilometres, circular, amb un desnivell acumulat de uns 600 metres,
realitzada en 5 hores comptant aturades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada