La ruta d’avui és d’aquestes
que tenen fama de difícils i que no es recomanen per a persones experimentades,
la veritat és que no ens ha decebut.
Hem deixat els vehicles al
poble de Biniaraix, des d’on hem sortit, per agafar en primera instancia el
camí del barranc. En arribar a un creuament hem deixat el camí del barranc per
agafar el camí que va al Coll d’en Se, que va més per amunt que el del barranc
i després el torna trobar.
Enmig d’aquest camí hi ha
unes indicacions que ens duen a sa Cova de ses Alfàbies, indicacions fetes en
pintura i que han estat picades per a esborrar-les. El coval, és obert i
disposa d’alguns recipients a on hi cauen les gotes d’aigua.
Hem tornat al camí del qual
veníem per una mica més amunt, deixar-lo i sortir cap a la dreta en el Coll d’en
se, lloc a on hi ha una era.
Al principi hem seguit un
sender que poc a poc s’ha anat difuminant, hem arribat a una rosseguera amb una
pendent molt forta, de cop i volta s’arriba a un cul de sac, feia alguns anys
havia arribat fins aquest punt i vaig tornar enrere, ja que no vaig trobar
forma de continuar sense exposar-me massa.
Però avui en Manolo duia la
ruta ben estudiada, i hem trobat el pas de sortida, per una cornisa a la dreta
en l’ordre de pujada, molt exposada, però sense una dificultat extrema, a n’aquests
llocs hi ha d’haver una concentració màxima, per què un error pot ser molt
perillós.
Hem seguit una mica el
terreny trepitjat i que cercava la pujada més còmode, per sortir a dalt, a on
hi ha un gran pi, que dóna nom a aquest pas el pi d’en Garbulla. Situats just
davall del Cornador Gran, hem continuats paral·les a la seva paret, i hem
trobat alguns estris que es deixaran allà fa temps, dues tendes de campanya,
jocs, un matalàs, etc, just davall una balma, a on hi surt una gran heura.
Hem continuat per la
cinglera, fins que hem arribat a una paret seca, hi ha una cota que hem superat
pel costat esquerra i ja hem pogut veure el Cornador Petit.
Per baixar al coll que hi
ha entre els dos Cornadors, hem cercat el millor lloc, i finalment hem passat
una corda per un ullastre per a desgrimpar una paret vertical, que ens ha
deixat just en el coll, també hi ha la possibilitat de baixar més per l’esquerra
si no es disposa de corda i tornar a pujar.
Estàvem situats en el
començament del pas de s’Anglès, però abans de fer-lo hem pujat al Cornador
Petit, a on hem gaudit d’excel·lents vistes i hem begut un cafè calent.
Hem desfet les passes fins
el coll, i hem començat a baixar en un terreny molt empinat dins una xemeneia
ben ample. Hi ha un ancoratge amb una vella cinta, nosaltres hem passat la
nostra corda per estar més segurs i hem baixat uns deu metres, hem recollit sa
corda i hem deixat aquesta xemeneia per l’esquerra en l’ordre de la baixada.
De nou, una cornisa, molt
exposada, ens ha dut a superar aquest tram, acabàvem de passar pel famós Pas de
s’Anglès, sembla que un ciutadà alemany hi va morir l’any 1959, per això li
posaren aquest nom, quan antigament era conegut com el Pas del Cingle Fred.
Un cop passada la zona
conflictiva, hem anat per baix del Cornador Petit, fins que ens hem topat amb
un promontori, no estàvem segurs si el següent pas, anava per la dreta o
esquerra de dit promontori, però avui es guia anava encertant tot a la primera
i hem trobat per a on baixar, era per l’esquerra, anàvem a començar el Pas d’en
Careta, en el lloc més conflictiu, hi ha unes piquetes de ferro posades de
forma magistral, que ajuden molt a superar al pas, ja que de nou hi ha un tram
amb una caiguda.
Ara, ens quedava davant una
enorme rosseguera, amb un gran perill, ja que està plena de unes grans pedres
que es mouen i van caient per poc que es toquen. A mitja rosseguera, hem
decidit dinar i després per no anar tant per les pedres hem sortit per l’esquerra.
La nostra agradable sorpres, és que hem trobat uns bancals, que disposaven de
baixades en formes escalonades molt còmodes, enmig d’aquets bancals, algunes
barraques.
Es veu que no hem agafat un
desviament que anava cap a la dreta i hem seguit rectes cap a Biniaraix,
sortint a un ample camí, que ens ha duit fins el pontarró que hi ha per passar
el torrent en el camí del barranc, quasi arribant al poble.
En resum, ruta circular,
amb un desnivell acumulat de uns 800 metres, l’itinerari ha estat de uns 10
quilometres i ho hem realitzat en una mica més de sis hores, comptant les
aturades.
Assistents: Manolo i Tomás.
FOTOS CEDEDIES PER EN MANOLO
 |
| ALCOHOLS DESTIL·LATS A SÓLLER |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada