Amb la ruta d’avui, podem
dir que hem inaugurat la temporada d’excursions 2019-20, si com un curs escolar
la plantejam. Abans de res vull explicar una novetat que hem tengut avui, fa
uns dies una al·lota em va demanar venir amb el grup a caminar, complia els paràmetres
mínims exigits, estar en forma, conèixer el medi i estar federada, per tant,
avui ha vingut per primera vegada, el seu nom fictici és Angeleta, i dic
fictici per que m’ha demanat no sortir a les fotos ni posar el seu nom, ja que
te problemes amb el seu homo i no vol que vagi enlloc amb altres homes, o sigui,
n’Angeleta va a fer activitat física, emperò l'ha de fer amb dones o tota sola,
si no la seva parella es posa gelosa. Per tant no surt pràcticament cap imatge a on sa la pugui identificar.
Bé, hem sortit del Coll de
Sa Bataia, per la pista que surt just al costat de la benzinera, ben aviat hem
pujat i hem creuat en un turonet una paret, coneguda pel pas d’en Bartomeu, cap
dificultat, però si que és veritat que et passa a l’altra costat, per després
anar pel sender cap el nostre primer objectiu del dia, el puig des Castellot,
arribam al coll de Sa Rota que separa el puig de Ses Covasses del Puig del
Castellot i una fita a la dreta ens indica el sender per pujar al del
Castellot, l’agafam i l’hi anam donant sa volta, passant per davall de les seves
escarpades parets.
En arribar a dalt ens
trobam un petit altiplà, amb la zona més alta, dotada d’algunes fites de cima i
una creu de ferro, molt bones vistes des d’aquest puixet, encara que no sigui
gaire alt.
Retrocedim pel mateix camí
per tornar arribar al Coll de Sa Rota, i seguim pel sender que abans anàvem,
per arribar en poc temps fins Sa Rota, una casa de dues estances amb un grans
contraforts de pedra, actualment en runes totals.
Hem davallat uns metres,
per arribar a s’aljub de Sa Rota, petit, ple d’aigua i granotes, aquí ha estat
a on hem agafat un camí bastant perdut, encara que hi ha algunes fites i algunes
fletxes petites vermelles que ens van indicant que anam bé.
La nostra propera fita
clara, era el portell del Vent, al qual hem arribat sense dificultat, situat
entre unes grans roques i que ens ha deixat passar a l’altra costat a on hem
pogut veure clarament el Coll Fossar, el nostre proper objectiu avui en una
zona bastant complicada i perdedora, ara en forta pendent cap avall i sense
camí gens clar, hem acabat dins una torrentera, fins que hem arribat a baix.
Hem passat pel que semblava
una antiga font, hem creuat el torrent dels Picarols i hem arribat a la pista
que duu fins el Pas den Bisquerra i Sa Capella Blava, la denominada Coma Llarga.
Ara ja en pujada, hem deixat al cap de poca estona aquesta pista, per sortir
cap a l’esquerra, en un lloc molt senyalitzat amb fites, és l’excel·lent sender
que arriba a Ses Figueroles.
És un camí de ferradura en
ascens, aquí ens pegava el sol de valent, que sumat a la humitat en l’ambient
ens ha fet suar les camisetes. Hem arribat després de una estona pujant a una bifurcació
a la dreta el camí que va a Alcanella i a l’esquerra i creuant el torrent el que
en poc més de 200 metres ens duu fins Ses Cases de Ses Figueroles, actualment
en procés de restauració, lloc a on hem dinat.
En el temps del dinar hem
parlat amb n’Angeleta, per dir-li que la situació és complicada, ens agrada fer
moltes fotos i clar, cada vegada teníem que dir-li que es mogués o que no
sortís, una situació que és bastant ridícula, com que hem trobat que era bona
persona i bona muntanyenca, l´hi hem aconsellat que millor deixi el seu homo si
vol venir amb nosaltres d’excursió, som gent d’honor i no volem saber res de
gent gelosa i pudenta, ens ha comentat que prendrà una decisió al respecte.
Bé, hem continuat pel camí
que surt darrera Ses Figueroles i que en forta pujada ens duria a l’Aljub de Sa
Rota, tancant en cercle que havíem obert feia unes hores, ara ja pel mateix
camí, Sa Rota, Coll de Sa Rota, Pas den Bartomeu i Coll de Sa Bataia, a on com feiem habitualment en acabar hem fet el final feliç amb unes cervesetes i Radler de
Mercadona. No se si ho sabeu, però ja fa més de 20 anys vàrem decidir no tornar
mai més al bar del Coll de Sa Bataia, per golfos, li varen cobrar a en Manolo
300 pessetes per una botella d’aigua, mira si n’han perdut de doblers per ser
uns golfos.
En resum, ruta semi circular, realitzada en sis hores i mitja, comptant aturades, desnivell aproximat de uns 500 metres.
Assistents: Angeleta,
Manolo i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada