La jornada d’avui ens ha deparat un espectacle impressionant,
ja havia pujat el Turbón fa uns anys l’estiu, però l’hivern és una pujada
completament diferent.
Hem deixat el cotxo a Las Vilas del Turbón, per agafar una
pista que correspon al PR-133, al cap de uns quants revolts dins la pista, hi
ha una senyalització a l’esquerra, que te indica que es pot anar al Turbón,
encara que també seguint la pista, hi podríem anar pel PR, d’anada hem anat pel
desviament i més tard tornaríem per l’altre camí.
Havíem sortit a 1400 mts d’alçada i sempre en pujada, encara
que ara ja fora del camí la pujada és molt més vertical, entre boscs de pi
negre i herbes baixes, ben aviat ja hem
començat a trobar el camí glaçat de les baixes temperatures matineres.
Hem arribat a sa Font Canals de las que qual brotava una
aigua boníssima, a n’aquest lloc hem vist un desviament al PR i la pujada que
nosaltres continuaríem fins el coll que ens permet ja fer l’ascensió.
L’arribada al coll s’ha complicat una mica, ja que la
pendent era molt forta i hi havia alguns neveros que ens han obligat a
posar-nos els grampons. En el coll hem berenat i ens hem posat els grampons
definitivament, ja que el resta de pujada era tot per neu, en alguns trams glaçada i també en alguns trams una mica
tova.
La pujada sensacional, per un corredor blanc, sense massa
pendent, per tant no hem hagut d’utilitzar el piolet, més a dalt, passant per
la vessant del Turbonet, si que hi ha via una bona inclinació lateral, amb
caiguda perillosa.
Passat el Turbonet, una petita baixada, per després encarar
en forta pujada l’ascensió final al Turbón per la vessant Sud, hem agafat la
cresta i ja còmodament hem caminat per la part de dalt per arribar al cim, que
té dues parts, la que hi ha el cilindre del punt geodèsic i la que hi ha un
observatori meteorològic i un mirador amb un panell informatiu que ens marcava,
pràcticament tots els cims dels Posets-Maladeta, la vista, segurament el millor
balcó al Pirineu Central, abraçava de forma clara els cims des de Catalunya a
Navarra, a més de tots els del Prepirineu.
Hem dinat a dalt, per després baixar pel mateix camí, però
hem fet dues alternatives diferents, la primera ha estat pujar al Turbonet, fet
que ha despistat als components del grup, que a la baixada no tenien gens clar
per a on partir, hi havia un dos contra un, el temps passava i hi ha començat
els nervis. No posaré noms, però finalment s’ha seguit la opció de l’1 que ha
tingut raó els altres dos es volien llançar cap a l’abisme, segurament hauria d’haver
intervingut els equips de salvament, ja que les temperatures en caure el sol,
són inferiors a -10 a n’aquestes contrades.
Hem tornat al coll, aon ens hem tret els grampons, ara si
que hem pogut des de dalt amb una bona visió, anar per llos sense neu fins a la
Font Canals, des d¡on hem agafat el PR-133, un sender preciós que finalment ens
ha deixat a la pista, a on hem tacant el cercle iniciat el dematí.
En definitiva, excursió semicircular, amb un desnivell
acumulat de 1300 mts. i 9 hores de recorregut total, comptant com sempre les
aturades respectives.
Assistents: Manolo, Pedro i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada