L’estiu ja és a les portes
i els seus efectes ja es fan notar, però els caminadors no aturam, es tracta d’anar
adaptant-se als medis i a les circumstàncies.
Hem deixat els vehicles al
petit aparcament que hi ha a la sortida de Caimari, per caminar uns metres per
la carretera i després agafar el camí de Lluc, quan se surt de nou a la
carretera hi ha un gran botador, que entre a un Comellar, idò per aquí s’ha d’anar.
El camí en pujada és ample
i acollidor, antic camí de carboners, puja fins el coll que separa els puigs
Nespler i dels Albellons. Nosaltres, però
no arribam al coll, sortim abans per l’esquerra, sense camí ni traça, enmig de
carritxeres i pedreres, ja que des del coll, la pujada no es pot fer sense
escalar o amb cordes, pel tipus de terreny.
Una vegada van guanyar sa
carena, varem tenir que passar alguns ressalts, grimpant algunes vegades, la referència
és una paret que passa per dalt i que deu ser partió de finques, per cert la
paret amb filferro de cap a cap, tristament varem veure com una ovella es va enganxar
amb el filferro i va morir sense poder ser auxiliada. No acab d’entendre
aquesta dèria que hi ha a Mallorca amb les tanques i els filferros, posant
barreres al camp, amb un afany de se suposa voler demostrar propietat i
privacitat.
Després de una sèrie de
ressalts, arribàrem al definitiu, la cima és una mica peculiar, ja que no és la
típica cima, el punt més alt està marcat amb una fita al costat de la paret mitgera.
No ens quedava més remei
que retrocedir una mica, vàrem comprovar que si haguéssim duit una corda, la
baixada al coll no era massa complicada, però no la dúiem, per tant, de nou ens
ficarem dins terreny salvatge, per no perdre alçada i arribar al coll de
separació dels dos puigs.
Des del coll, en el qual
també hi ha una paret de separació, vàrem pujar al puig dels Abellons, per un
sender bastant bo, sense dificultat. Aquest puig és el que te el típic “mogote”
cilíndric, que antigament marcaven els puigs.
A partir d’aquí decidirem
baixar per la directa cap a Caimari, per terreny salvatge però al poc de
progressar per aquest terreny, ens trobàrem amb una grata sorpresa, un
comellar, marcat amb fites, antic camí e carboners que ens va facilitar molt la
baixada, aquest camí no està marcat als mapes, més tard poguérem saber el per què.
El camí, fantàstic, fins
que arribàrem a una barrera, sense botador, tancada, al poc una casa tancada
amb una barrera metal·lica, sense botador. O sigui que la propietat privada ha
usurpat un antic camí de carboners i l’ha
clausurat, és per això que aquest camí ha desaparegut de les opcions possibles
per a pujar al puig dels Abell0ns.
Després d’aquesta
propietat, arribàrem al poble, pel carrer del castellet, i ens aturàrem al bar
den Tomeu a fer el final feliç.
En definitiva, una ruta
circular, realitzada en 4 hores amb l’aturada del berenar, i un desnivell
acumulat de uns 500 metres.
Assistents: Manolo i Tomàs.
Mètode MIDE: 2543. Per tant
la consideram DÍFICIL +2.
 |
| ENTRADA AL COMELLAR DE PUJADA |
 |
| PUJADA FORA DE TRAÇA |
 |
| OVELLA MORTA PER LA DESÍDIA HUMANA |
 |
| PUIG DE N'ALI |
 |
| A LA CIMA DEL PUIG NESPLER |
 |
| EL PUIG DELS ALBELLONS VIST DES DEL PUIG NESPLER |
 |
| EL COLL ENTRE ELS DOS CIMS |
 |
| EL PUIG NESPLER |
 |
| A LA CIMA DEL PUIG DELS ALBELLONS |
 |
| PUNT CLAU AL COMELLAR DE BAIXADA |
 |
| FINAL FELIÇ A CAN TOMEU |
FOTOS CEDIDES PER EN MANOLO
 |
| ES GENERAL PASSANT UNA BARRERA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada