Me’n vaig anar a dormir
pensant amb la ruta d’avui, catalogada en tots els llocs a on he mirat, com a
molt difícil. Una vegada he estat sobre el terreny, tenc que dir que és una
ruta exigent, però pot esser per l’expectativa creada, l’he trobada més fàcil
del que em pensava.
Hem deixat els vehicles a l’aparcament
habilitat a la sortida del túnel del Gorg Blau, a on hi ha la presa. Hem
caminat per la carretera en direcció Oest, fins el Refugi que està al costat de
l’embassament, i aquí hem deixat la carretera, per a començar la pujada, que
hem fet al costat de la xarxa metàl·lica fins que hem trobat les primeres
roques de front.
Aquí hem anat cap a la
dreta, passant per una rosseguera, fins que hem arribar a un gran ullastre.
Aquí sembla que hi ha diverses opcions per escollir, nosaltres hem agafat cap a
l’esquerra, terreny una mica complicat i escarpat, fins que hem arribat a una
diagonal que ens ha deixat pràcticament a la lloma, ara ens restava fer el
darrer tram en direcció Est i fer una grimpada una mica vertical que ens ha
situat en una diagonal que ja duu a dalt directament.
Fa un any més o manco deixarem
un cordell al final d’aquesta diagonal, ja que la baixada, com tots sabem
sempre és més complicada que la pujada i així es podia posar una corda i baixar
aquest passet més fàcilment, idò qualque graciós ha agafat el cordell, s’ha
de see cap de fava amb orelles, per fer
aquestes collonades.
Hem arribat a dalt, hi
havia dues persones que havíem muntat una estació de radio, actualment no es
veu molt això, sembla que s’han connectat amb Ucraïna, amb un Salón de Te, com deia en santiago Userón: "tanta mala leche y un salón de Te" nosaltres hem decidit
baixar una mica i aprofitar per dinar, amb les esplèndides vistes que
ofereix aquesta cima.
Ara teníem davant la baixada, no
menys complicada que la pujada per la sempre molt interessant cresta de la
Serra de Turixant. Hem anat fent, fins que en la darrera baixada, hem tirat la
corda, així hem disfrutat una mica i ens hem arriscat menys, ja que té una bona
caiguda.
En resum, ruta de uns sis
quilometres de distància, però s’han de posar les mans tot els temps, amb un
desnivell de 500 metres, circular i efectuada en 5 hores, comptant aturades.
Assistents: Lluís, Manolo i
Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada