Després de uns dies per Andalusia, primera ruta
per Mallorca, amb unes temperatures molt benignes i un dia mig ennuvolat.
Hem deixat els cotxos a un petit replà a la sortida del túnel de la carretera
de Formentor, la idea era deixar-los al
mirador que hi ha al PK 15 de la carretera del Far de Formentor, però han posat
a un senyor que no et deixa aparcar.
Hem caminat uns metres per la carretera, fins el PK 14,3 per agafar
el sender que va cap a Cala Murta, ara ja en pujada, en arribar a la part de
dalt, el camí fa unes llaçades molt amples, en ser en el punt més alt hem
agafat un senderó que puja fins sa Roca Blanca, de la mateixa alçada que el
Fumat que queda a l’altre costat.
Hem baixat pel mateix senderó, després de fer el
cim, per agafar el sender que baixa pel
Torrent de ses Agulles, ben fitat i sense massa problemes, completament sec.
Només en arribar a sa Cala en Gossalba hi ha un bot, que es pot evitar per
l'esquerra.
En aquest punt m’he avançat una mica i la resta
del grup ha quedat enrera, es veu que na Patrícia, s’ha fet una esgarrinxada i
l’hi ha sortit sang, en veure-la s’ha trasbalsat i ha perdut el coneixement, en
Martí li aguantava el cap i na Mabel i n’Alicía han començat a fer maniobres de
recuperació, quan s’ha despertat no recordava res i ha demanat perquè la
despertaven, ha que estava en un somni molt plaent, mentrestant jo era aliè a
tot el quer passava pixant uns metres més endavant. S’ha pogut reiniciar la
marxa amb tota normalitat.
Des d’aquesta primera caleta que trobam al final
del torrent, pujam per l’esquerra per anar fins la cala gran, Cala Gossalba,
a on ens hem donat un bon bany i berenat. Tot acompanyat de un bon soroll
musical i humà que provenia de un catamarà enorme, ancorat a pocs metres de la
cala, quina paradoxa, no deixen que els caminadors passin per determinades
zones per a no molestar la fauna i en canvi es permeten aquestes barrabassades
de forma impune.
En la
cala ha succeït un nou fenomen, na Patrícia ha intentat submergir-se en l’aigua,
però no ha pogut de cap manera, surava com un suro i no es podia capficar, són
coses que passen , incomprensibles i així les contam.
Després del bany hem anat a cercar una
pujada que va a prop de la mar per la part contrari a la que havíem arribat i
que no està fitada, el terreny és més
salvatge.
Per aquest tram hem arribat fins al Morro del Pont, a on hi ha una magnífica
sorpresa, el Pont, una obertura que s'obre a la roca i per la qual es veu la
mar. Hem baixat passant dins el forat i després ens hem situat damunt fent unes
fotos pels àlbums personals i per mostrar als nets.
Hem continuat arran dels penya-segats per anar primer
en baixada, de nou arribar a una torrentera, el canal de s'Avenc, a on hem
pogut veure una fantàstica entrada de mar i dins el canal l’avenc.
Des de la mateixa canal, a on hi ha l’avenc, surt
un sender marcat amb una fita que va pujant per la cresta fins a la part de
dalt a on trobam El Pla de ses Basses, avui
encara hi havia una mica d’aigua de les darreres pluges. Hem anat directa al gran
pi que hi ha, un espai preciós, amb un avenc ben profund a on feia un airet
fresc meravellós. Hem travessat tota la zona planera, per anar cap a l’est, a on
s’intueix un antic camí que ens pujaria fins la carretera.
Teníem dues opcions, acabar la ruta per la
carretera, actualment tallada i sense trànsit o pujar fins el Camí Vell, com
que el personal estava una mica cansat hem anat per la carretera, la sorpresa
ha estat que quan hem arribat al punt del mirador, el senyor del dematí, fent
escarafalls i cridant ens ha fotut un paquetarro, fet incomprensible i
surrealista. Han posat aquest homo aquí, ell segueix ordres de qualcú, cosa
clara i tot el dia esta discutint-se i barallant-se amb cents de persones que
volen passar amb bicicletes i a peu per la carretera o que volen aparcar a prop
del mirador, de fet uns metres més allunyats hi havia desenes de cotxos
aparcats i un merder de primer ordre, aquest és un exemple més del que alguns
han convertit l’antiga illa de la calma. Com tothom sap, les coses només es
poden fer de dues maneres, bé o malament, i aquesta esta feta amb els peus i no
de pork, precisament.
Finalment hem arribat al lloc a on teníem els
vehicles per la zona no asfaltada, que ofereix unes magnífiques vistes de la
Punta d’en Tomàs, Cap de Catalunya i Cala Figuera.
En
definitiva, ruta circular de uns 10 quilometres, amb un desnivell de uns 400
metres i realitzada en 6 hores comptant aturades.
Assistents: Alícia, Mabel, Patrícia, Martí i Tomàs.
Mètode MIDE: 2333. MITJANA +3
 |
| SORTIM PK 14,3 |
.JPG)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada