Nova ruta estival per la zona del cap Blanc, a on hem
deixat el vehicle en una zona habilitada a uns 100 metres del far.
En arribar al far agafam el sender de ma dreta, botant
una paret, en tot moment hem de caminar al costat dels penya-segats per a on
transcorr el citat sender.
Ben aviat trobam un Búnker, amb una bona visió
perifèrica a la mar, possiblement fou de vigilància, darrera la construcció hi
ha una boca amb un túnel de quasi 100 metres que arriba a una altra construcció
que hi ha darrera, el túnel es troba en perfecte estat de conservació, el
recorrem i seguim el sender.
Al cap de una estona el camí passa per la zona més
estreta entre la carretera i l’abisme, era el lloc a on moltes persones humanes
decidiren acabar els seus dies, pegant un bon bot a la mar amb el seu vehicle,
la ferralla es va anar acumulant damunt les roques, encara que avui no hem vist
restes, possiblement els han retirades.
El camí contínua i durant una estona ens acompanya una
desagradable xarxa metàl·lica oxidada a la nostra dreta, ja la podrien
retirar!!.
Abans d’arribar a una paret seca esbucada hem de
cercar el lloc de la primera baixada del dia a la mar, el conegut com a
Davallador de Sa Senyora, és veu que la Senyora de s’Àguila va fer construir
uns escalons per a poder anar a posar sa colflori en remull.
De tot allò ha quedat un senderó difuminat i alguns
escalons tallat a la pedra, que faciliten molt la baixada, arribant a la zona
marítima, un lloc curiós, amb formacions esculturals a les roques produïdes per
la mar i en un lloc a on tallaren pedra hi ha tres forats a mode de banyeres,
encara que actualment hi ha pedres a dins.
Hem estat una estona, però encara feia fresca, per
tant hem decidit pujar pel Pas de Sa Senyora des de Sa Punta de Baix, i mirant
cap a terra el Davallador queda a ma dreta i el Pas a ma esquerra. Segons les
nostres informacions, hi havia una corda per a facilitar la pujada, però avui
no hi era, per tant hem pujat a pel, això si, sense cap dificultat.
Hem sortit a dalt, una mica passada la paret abans
mencionada i hem seguit el sender cap a Tolleric. Hem passat per dues
torrenteres, després de la segona ja s’ha de cercar el següent lloc de
baixada, el Davallador de Sa Pedrera Blanca, que es veu clarament a baix, tan
en un davallador com en un altre no hi ha cap indicació, a n’ aquest hem deixat
una fita.
Hem baixat novament fins la mar, i hem vist que hi
havia una covassa, per damunt unes cornises hi hem arribat, en realitat n’hi ha
dues, a la primera dues cadires de director estan estratègicament
col·locades en una zona elevada i arenosa. La segona és més pregona i a
nivell de mar.
Ens hem donat un bon bany, el sol ja començava a
encalentir i la mar ens reclamava.
La pujada l’hem efectuada pel mateix lloc i la tornada
l’hem fet pel mateix camí, canviant el tram final per anar a veure un gran
forat circular que es veu que era un niu de metralladora o similar.
En resum, ruta d’anada i tornada, de 9 quilometres de
distància, amb un desnivell positiu de uns 250 metres, realitzada en 4 hores i deu
minuts comptant aturades.
Assistents: Toni i Tomàs.
Mètode MIDE: 3343. La consideram DIFÍCIL +1
 |
| FAR CAP BLANC |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada