La sortida d’avui ha estat des del poble de Cerler, el més
alt situat en tot el Pirineu Aragonès, i del qual surten unes pistes d’esquí
molt famoses.
Hem fet una ruta d’aquestes considerades familiars, per
atots el públics, nom és amb un punt delicat, que més endavant mencionaré.
La volta es circular, surt i acaba a Cerler, nosaltres hem
iniciat la ruta per la part que és més a prop del riu, un camí d’aquests
preciosos, entre arbres que donen unes bones ombres.
Hem passat per l’ermità de San Pedro màrtir, patró de
Cerler, a on ens hem trobat amb na Vanessa, una al·lota hondurenya que ens ha
acompanyat tot el recorregut i que treballa a l’hotel Edelweiss de Cerler, és l’encarregada
del bar i hem quedat que un dia anirem a fer unes tapes.
Enmig del cami ha sortit una culebra de ferradura, que ens ha saludat i ha deixat que li fessim una foto.
Hem anat pujant per un sender molt ben marcat i que en un
moment determinat passa a l’altre costat del riu amb el que a Aragó denominen “palanca”,
que són uns pontets moltes vegades construïts només amb fusta.
Ja hem vist una de les
cascades a l’horitzó, la primera en passar és la de Ardonés, l’aigua
baixava amb una força brutal, per passar el riu hi ha un pontarró, obligat
posar-te el xubasquero si no vols agafar un bon xop, aquí és a on hi ha la
única dificultat del dia, per sortir bé del pont hi ha un filferro, ja que és
fàcil caure a l’aigua i segur que et duria lluny per la força que duu en aquest
punt.
Just davall el filferro hi havia un mòbil model Huawei, que hem
recollit, més tard ens telefonaria l’amo que l’havia perdut, ha resultat ser
una persona molt coneguda de la faràndula, que per motius de privacitat de
dades no podem revelar, ha quedat que passaria pel nostre poble més tard a
recollir-lo.
Després de primera cascada, vendrien la del Clotet,
fantàstica caiguda d’aigua escalonada i la tercera, la de la Mascarada, més humil,
però que a baix tenia uns gorguets que ens ha donat la idea de tornar un altre
dia a donar-nos un bany.
La baixada ha estat per un camí totalment diferent que ens
ha proporcionat unes bones vistes, fins el poble d’Eriste, totes les muntanyes
que hi ha darrera i els cims que formen l’estació d’esquí de Cerler, amb l’Homònim,
amb forma piramidal.
Hem arribat al poble per la seva part antiga, i ens hem
acomiadat de na Vanessa.
Hem recorregut uns 7 quilometres amb un desnivell de 265 mts.
Assistents: Magdalena, Lluís, Vanessa i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada