Nova ruta per la Selva de Oza, a n’aquesta ocasió, he
arribat fins l’aparcament que hi ha passat dos quilometres del camping, en el
lloc denominat La Mina, en el qual hi ha diversos monuments megalítics. Parteixen
des d’aquí diferents rutes i una pista arriba fins l’aparcament de Garrinza,
des del qual es pot anar fins a l’ibón d’Estanés.
El primer quilòmetre, per la pista l’he fet a peu, fins
arribar als indicadors de ruta, he vist que es podia fer una circular, tornant
pel refugi Foya Acherito. Per tant la sortida l’he efectuada en direcció al
Puerto de Palo, en forta pujada, al cap de una estona es deixa la senda del
Puerto de Palo i es continua per l’esquerra, avui les cames, encara una mica
engarrotades d’ahir i amb una pujada fora ombra i amb un bon sol.
El sender no té massa problemes per a seguir-lo, és una ruta
molt trepitjada, durant una estona s’ha d’anar amb cura, hi ha una bona caiguda
a l’esquerra, després es guanya una lloma i el pendent es suavitza. L’Ibón està
en la frontera de França, i en la part nord està franquejat per uns cims, avui
tapats per la boira.
En arribar a dalt, ha entrat un aire glaçat, com anava
banyat de suor, m’he llevat la camiseta i m’he posat el polar i el talla vent,
després faria tota la baixada amb el polar, hi ha hagut un canvi substancial en
la temperatura.
Des del mateix Ibón, surt el camí de tornada, marca amb S5,
hi ha algunes balises que van indicant la bona direcció, la baixada es més suau
que la pujada, ja que el recorregut és bastant més llarg, en una corba i al
fons de un circo glaciar es veu una caseta de sostre vermell, és el refugi no
guardat de la Foya Acherito, el qual disposa de dues petites dependències, una
d’elles amb dos jaços i una foganya.
He aturat una estona per beure una mica i un caramull de
vaques han començat a venir cap a jo, no els hi tenc por, però millor no
mirar-les directament a la cara, ja que poden atacar, finalment he agafat els bastons
i la motxilla i he partit, una s’havia plantat i la tenia a mig metro.
La baixada, a partir d’aquí, molt plàcida, al costat de un
torrent, prats verds , moltes flors, i m’han dut fins el lloc de sortida, amb
una pendent final una mica més pronunciada.
Per tant, volta circular de 13 quilometres de distància, amb
un desnivell acumulat de 650 metres, realitzada en 5 hores i mitja, comptant
aturades.
Assistent: Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada