Avui novament pluges el dematí, però per l’horabaixa donaven
una millora, per tant he cercat una ruta no massa exigent que l’ha pogués fer
en poques hores.
He sortit devers les dotze de Ramastué i m’he aturat a
comprar mel a Can Prujente, “donde va la gente”, una típica botiga de la terra.
He partit cap a Abella, d’on tenia que sortir, i he aparcat
a la part baixa del poble, just d’allà surt el Pr-HU-133, que va fins a las Vilas
del Turbón. L’indicador el trobam davant uns adossats de pedra i color
rosat, a partir d’aquí el sender està
molt ben marcat, amb senyals grogues i blanques i balises de fusta.
De totes formes, hom ha d’anar amb molta cura, tanmateix dels
senyals hi ha alguns llocs que es pot perdre el camí fàcilment. Les primeres
passes són per avall, ja que s’ha de passar per un torrentó que està a baix del
poble, per a continuar la pujada.
Un cop hem passat el torrentó, al poc sortim ara ja en
pujada en un camí ample, aquí jo he seguit pel camí, quan en un creuament hi ha
indicadors a ma esquerra que ens fiquen
dins un bosc de pi negre, quan m’he a donat de l’error he tornat enrere i he
passat per aquest bosc, al sortir s’ha de cercar una doble paret seca, per a on
passa el sender, ara sense problemes, molt ben marcat i trepitjat.
Al sortir d’aquest sender, arribam a un gran plana anomenada
Els Segalars, molt alerta a la plana ja que tant a l’anada com a la tornada es
pot perdre la bona direcció, en acabar la plana, passa un camí ample, amb
indicadors, nosaltres seguim pel PR.
Al cap de una estona i després de passar per un torrent,
giram a ma esquerra ara per una pista que creua el torrent, en forta pujada,
fins que arribam a l’Ermita de las Aras.
L’ermita , en perfecte estat, roman tancada, encara que la
figura de la verge està il·luminada a dins gràcies a una placa solar, al costat
hi ha una cabanya de pastors, també tancada. Des de l’ermita ja es veu bé el
Puerto de las Aras, a la dreta surt un sender que en dues hores ens puja al
Turbón, majestuós cim de la zona, carregat de llegendes i encanteris.
Abans d’arribar a començat a tronar, per tant he pujat ràpid
i he baixat més ràpid encara, les turmentes per aquesta contrades són molt
perilloses, quan arribava de nou a l’ermita ha començat a fer calabruix, m’ha
obligat a posar-me l’equip d’aigua complet.
Per sort al poc ha aturat i fins i tot a aclarit i el sol ha
fet acte de presència, mentre anava baixant he pogut tenir més bones vistes, ja
que els espais anaven quedant sense núvols, fins que he arribat al poble d’Abella.
En resum, ruta d’anada i tornada de 13 quilometres de
distància, amb un desnivell acumulat de 600 metres, realitzada en 4 hores i
mitja comptant aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 2223. Per tant la consideram MITJANA +1
 |
SORTINT DE ABELLA
|
 |
SENDER DE PUJADA
|
 |
ELS SARAGALS
|
 |
CAMINAM UNA ESTONA PEL TORRENTÓ
|
 |
PER LA PISTA ARRIBAM A AQUEST CREUAMENT
|
 |
PUERTO DE LAS ARAS A LA VISTA
|
 |
ERMITA DE LAS ARAS
|
 |
IMATGE INTERIOR IL·LUMINADA
|
 |
PUJADA AL PUERTO
|
 |
DARRER TRAM DEL PUERTO
|
 |
ES GENERAL AL PUERTO DE LAS ARAS
|
 |
BAIXADA DES DEL PUERTO
|
 |
ARRIBANT A L'ERMITA
|
 |
ES GENERAL REFLECTIT A LA FINESTRA DE LA CABANYA
|
 |
TUSAL DE LA SELVA PLANA
|
 |
BALISSA AMB CALAVERA
|
 |
BOLETS
|
 |
ELS SEGALERS |
 |
EL SOL VA SORTINT
|
 |
VISTA D'ABELLA EN LA BAIXADA
|
 |
CAMÍ ENTRE PARETS SEQUES
|
 |
SORTIDA DEL CAMÍ A LA PUJADA
|
 |
BOLLETES VERMELLES
|
 |
UN BON EXEMPLAR
|
 |
ELS COLORS DE LA TARDOR
|
 |
RETROSPECTIVA DEL PUERTO DE LAS ARAS ENNUBOLAT
|
 |
EL TURBÓN APAREIX
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada