Nova ruta estival per la zona del cap Blanc, a
on hem deixat el vehicle en una zona habilitada a uns 100 metres del far.
En arribar al far agafam el sender de ma dreta,
botant una paret, en tot moment hem de caminar al costat dels penya-segats per
a on transcorr el citat sender.
Ben aviat trobam un Búnker, amb una bona visió perifèrica
a la mar, possiblement fou de vigilància, darrera la construcció hi ha una boca
amb un túnel de quasi 100 metres que arriba a una altra construcció que hi ha
darrera, el túnel es troba en perfecte estat de conservació, el recorrem i
seguim el sender.
Al cap de una estona el camí passa per la zona
més estreta entre la carretera i l’abisme, era el lloc a on moltes persones
humanes decidiren acabar els seus dies, pegant un bon bot a la mar amb el seu
vehicle, la ferralla es va anar acumulant damunt les roques, encara que avui no
hem vist restes, possiblement els han retirades.
El camí contínua i durant una estona ens
acompanya una desagradable xarxa metàl·lica oxidada a la nostra dreta, ja la
podrien retirar!!. Abans d’arribar a una paret seca esbucada hem de cercar el
lloc de la primera baixada del dia a la mar, el conegut com a Davallador de Sa
Senyora, és veu que la Senyora de s’Àguila va fer construir uns escalons per a
poder anar a posar sa colflori en remull.
De tot allò ha quedat un senderó difuminat i
alguns escalons tallat a la pedra, que faciliten molt la baixada, arribant a la
zona marítima, un lloc curiós, amb formacions esculturals a les roques produïdes
per la mar i en un lloc a on tallaren pedra hi ha tres forats a mode de
banyeres, encara que actualment hi ha pedres a dins.
Hem estat una estona, però encara feia fresca,
per tant hem decidit pujar pel Pas de Sa Senyora des de Sa Punta de Baix, i
mirant cap a terra el Davallador queda a ma dreta i el Pas a ma esquerra.
Segons les nostres informacions, hi havia una corda per a facilitar la pujada,
però avui no hi era, per tant hem pujat a pel, això si, sense cap dificultat.
Hem sortit a dalt, una mica passada la paret
abans mencionada i hem seguit el sender cap a Tolleric. Hem passat per dues
torrenteres, després de la segona ja s’ha de cercar el següent lloc de baixada, el Davallador de
Sa Pedrera Blanca, que es veu clarament a baix, tan en un davallador com en un
altre no hi ha cap indicació, a n’ aquest hem deixat una fita.
Hem baixat novament fins la mar, i hem vist que
hi havia una covassa, per damunt unes cornises hi hem arribat, en realitat n’hi
ha dues, a al primera dues cadires de director estan estratègicament col·locades en una zona elevada i arenosa. La
segona és més pregona i a nivell de mar.
Després de la visita a les covasses hem tornat a
sa Pedrera i ens hem donat un bon bany, el sol ja començava a encalentir i la
mar ens reclamava.
La pujada l’hem efectuada pel mateix lloc i la
tornada l’hem fet pel mateix camí, canviant el tram final per anar a veure un
gran forat circular que es veu que era un niu de metralladora o similar.
En resum, ruta d’anada i tornada, de 9
quilometres de distància, amb un desnivell positiu de uns 250 metres,
realitzada en 4 hores i vint minuts comptant aturades.
Assistents: Cati i Tomàs.
Mètode MIDE: 3343. La consideram DIFÍCIL +1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada