Continuant aquesta estada pirenaica, he seguit amb la
inutilitat de pujar muntanyes, com en deia un conegut meu, mentre tu puges
muntanyes jo faig negocis.
Bé, ens deixarem de filosofia de bar i anirem al gra, avui
he deixat el cotxo a l’aparcament de baix de la presa de Cavallers, a on una
al·lota de Can Picafort m’ha indicat el lloc a on aparcar, tot molt ben
organitzat, igualet, igualet que a les Mallorques.
Des de l’aparcament he agafat el sender que puja damunt la
presa, però no hi he arribat, ja que tot d’una a ma dreta surt un camí ample
que passa per unes antigues mines, abans d’arribar al final d’aquest camí i
després de fer algunes llaçades surt a ma dreta un sender, amb un avís que és
molt perillós, que puja entre les parets i una torrentera de forma valenta, ben
empinat. Entram dins el parc natural d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici.
Enmig del sender hi ha un pas, abalisat amb estaques
grogues, anam guanyant alçada per arribar a una zona planera i al davant tenim
un enorme caos de pedres i roques que ens duran als estanys de Comalesbienes,
una preciositat més d’aquesta zona.
En arribar als estanys, surt un nou sender fitat, just en
passar el primer i anar cap el segon, el sender puja de valent per un gran caos
de roques, mig rosseguera i algunes zones amb herba, he anat passant gent i he
arribat el primer a la Punta Alta, després de fer trampes mentre els altres
anaven al Pic de Comalesbienes.
A la punta Alta m’he trobat quatre joves, que han pujat per
la vessant oposada, des de l’estany Negre, després baixaria una bona estona amb
ells. He estat una estona, fent la manutenció i el descans oportú al cim, i he
tornat enrera fins el collet que separa els dos cims, he anat fins el Pic de
Comalesbienes, s’ha de fer una bona trepada i després la conseqüent destrepada.
No he aturat al cim, només he fet unes fotos i he continuat, he anat fins el
collet i he baixat pel mateix camí que havia pujat, a estones hi ha fites i
altres es va per damunt gran roques, fins que arribam a la zona planera i
agafam el sender que el cartell diu que és molt perillós, i que ens duu fins la
presa, no se que dir, ja que jo normalment en faig molts de similars i no tenen
aquestes senyalitzacions.
En definitiva, ruta d’anada i tornada, amb una distància de
17 quilometres, un desnivell positiu de 1400, realitzada en poc menys de 8
hores, comptant aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 3354. La consideram DIFÍCIL +3
 |
PRESA DE CAVALLERS |
 |
COSTRUCCIONS ANTIGA MINA |
 |
SORTIM DELCAMI I INICIAM PUJADA |
 |
PIC DE LA GESPADERA |
 |
COMENÇA EL CAOS DE ROQUES |
 |
RETROSPECTIVA |
 |
ESTANYS DE COMALESBIENES |
 |
PUNTA DE COMALESBIENES |
 |
VISTA SUPERIOR DELS ESTANYS |
 |
PUJANT CAP EL COLLET |
 |
IMPRESSSSIONANT |
 |
DARRER TRAM DE LA PUNTA ALTA |
 |
PIC DE LA PALA ALTA DE SERRADÉ |
 |
MONTARDO AL FONS |
 |
BESIBERRIS I COMOLOFORMO |
 |
PLAQUES DIVERSES "IN MEMORIAM" |
 |
CREU AL CIM |
 |
PLACA DE LA CREU |
 |
ES GENERAL A LA PUNTA ALTA DE COMALESBIENES |
 |
PIC DE COMALESBIENES ( 2997) |
 |
CRESTA ENTRE ELS DOS CIMS |
 |
VESSANT A L'EMBASSAMENT DE CAVALLERS |
 |
ES GENERAL AL PIC DE COMALESBIENES |
 |
PUNTA ALTA DES DEL PIC |
 |
DETALL DE LA TREPADA AL COMALESBIENES |
 |
BAIXADA |
 |
MÉS BAIXADA |
 |
MAR DE ROQUES |
 |
PAS ABALISAT |
 |
DARRER TRAM FINS LA PRESA |
 |
CAMÍ PERILLÓS |
 |
ARRIBANT A CAVALLERS |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada