Hem deixat els vehicles a prop dels túnels que hi ha a la
zona per evitar caigudes de pedres a la carretera. Hem agafat el camí que baixa
a cala Ses Artigues, un camí ample, però que ha sofert caigudes de roques i
arbres que a vegades dificulten el pas, passaran dècades i segurament el tema
estarà igual, la Serra està deixada de la ma de Deu.
En un moment determinat el camí acaba i es converteix en un
sender que baixa bastant vertical a la mar, acaba la zona plàcida i comença el
que serà quasi tot el resta de la jornada, terra en pendents, roques i pedres.
En arribar a la cala, tot d’una agafam cap a la dreta per
anar fins un Escar, a on hem aprofitat per berenar una mica, el nostre següent
objectiu era arribar a sa Cova de Na Beneta, per decisió del grup no hem seguit
la línia de costa, ja que hi ha una zona una mica conflictiva, per tant hem
agafat un sender que surt uns metres abans de l’Escar,en el que han posat uns
escalons i fins i tot uns passamans, tot plegat una mica exagerat.
Hem arribat a dalt fàcilment i hem tornat a baixar a la mar,
ala zona hi ha moviment de terres i un camí entre les rotes, en acabar el camí i
per una zona de terra molt relliscosa i inclinada hem tornat a baixar a la mar.
Hem aixecat el campament a n’aquest lloc i hem obert tres
possibilitats, anar fins sa Punta de Na Foradada, sa cova de Na Beneta o quedar
en el lloc a prendre el sol i un bany, na Rosi s’ha tombat per la tercera
opció, la resta del grup hem anat fins sa Punta de Na Foradada per damunt les
roques, hi ha un punt que per passar s’han de fer grimpades per assolir la
zona.
Un servidor ha decidit anar per mar, nedant, però per segona
vegada consecutiva aquesta setmana, un grumer m’ha atacat per sorpresa i he
sortit pegant un bon brinc, alguns ja havien decidit passar per les roques i
altres esperar, jo he partit per les roques per arribar fins sa Punta.
Els companys ja havien arribat damunt una gran roca,
foradada amb un arc i dues finestres, una preciositat de la natura, jo per no
enredar els he esperat a l’altra banda, ja que m’havia de descalçar per passar
o arriscar-me a banyar-me les sabates.
La tornada l’hem feta diferent al veure una corda que
ajudava a passar ses roques, no m’ha agradat massa l’estat de la corda, però Sa
Geneta de Montuiri, ha dit que la provaria, ja que pesava poc, finalment tots
hi hem passat, ajudant-nos també amb les mans per no posar tot el pes a la
corda.
Hem tornat a la zona zero, a on ens esperava na Rosi, i hem
decidit que també anàvem a la Cova de na Beneta de difícil accés, cadascú ha
arribat fins on ha volgut o ha pogut,tres hem estat a dins, hi havia una
trepada complicada, tant per sortir com per entrar i això que avui l’estat de la mar era ideal.
Hem tornat de nou al punt zero, per menjar una mica i
donar-nos el bany definitiu, ja només ens restava la pujada al cotxos, i una
bona part per bon camí, enllaçant amb el camí vell d’Estellencs i fent els
darrers metres per carretera.
Agrair al grup Illencs Trekking la confiança dipositada per a
dur a terme aquesta gran ruta i donar l’enhorabona a tot l’equip que ha
funcionat com un rellotge suís en una ruta a estones complicada.
El final feliç avui ha estat a un famós i luxuriós
restaurant d’Andratx, a on ens han servit amb guants blancs i safates de plata
un excel·lent menú per 10,50 €
En resum, ruta circular de 8 quilometres de distància, amb
un desnivell positiu de 300 metres, realitzada en 5 hores i vint minuts
comptant aturades.
Assistents: Rosi, Marina, Cati, Alexandra, Esperanza,
Miguel, Paco, Toni i Tomàs.
Mètode MIDE: 3353. La consideram DIFÍCIL +2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada