Feia Temps que volia fer aquesta ruta, des de que vaig conèixer
de la seva existència, el que no sabia és que en realitat es tracta de una ruta
artificial turística, dins un entorn natural espectacular.
Vaig deixar el cotxo a l’aparcament de La Masieta, si arriba
pel poble Puente de Montañana, és un aparcament de pagament, costa 5 €, però no
sempre, hi ha dies que és gratuït, convé mirar la Web, per saber si el dia que
s’hi va s’ha de pagar i si és així convé reservar.
Des de l’aparcament es va caminant en paral·lel a l’embassament,
al cap de pocs minuts el camí ofereix dues alternatives, anar al costat de l’embassament,
si aquest no duu molta aigua o pujar pel camí de dalt, jo he anat per l’embassament,
ja que el cabdal d’aigua ho permetia.
En un revolt apareix el primer pont penjat, metàl·lic i que
permet passar per damunt l’aigua, aquí comença una mica l’atracció d’aquest
camí, el pont es mou a mesura que es va passant, donant una sensació molt
aventurera i de parc d’atraccions.
El camí va pujant i ben aviat ja entre dins el Congost, pel
seu costat esquerra en l’ordre de la marxa, el camí és una cavitat oberta dins
la roca, que permet perfectament i sense cap perill anar passant, en els lloc
més compromesos hi ha un cable d’acer fixat a la paret en forma de passamans, hi
ha diversos bancs en el recorregut, que permeten aturar-se a descansar, també
hi ha una construcció, amb tres portes que donen a un mirador.
Quan acaba el Congost, hi ha una cruïlla amb el GR o la
continuació a la segona part de la ruta, les passeres de Montfalcó.
Les passeres, estan a l’altra costat del riu, per tant s’ha
de tornar passar un pont penjat, de la mateixa factura que el primer, per
arribar a les passeres, s’ha de fer una pujada molt forta, assegurada amb molt
de ferro i escalons no naturals. De cop i volta i quasi sense veure-les
previament et trobes amb la primera de les passeres que en l’ordre de la marxa
es fa baixant.
Quan arribes a baix, tornes tenir una forta pujada, que et
dur a una segona passera, aquesta una mica més llarga que la primera, però
exactament igual pel que fa en la seva construcció, estan ambdues clavades a
les parets amb ferros i escales de fusta, només es pot passar de un amb un,
excepte en els caires a on hi caben algunes persones i si uns pugen i els
altres baixen, permet creuar-se sense problemes.
Després de la segona passera, es deixa d’anar al costat del
riu, anar per un sender fins el Refugi de Motfalcó, a on també hi ha un
aparcament i que evidentment permet fer la ruta en ambdós sentits. He aprofitat
per dinar al refugi i he tornat pel mateix camí, fent tot el recorregut a la
inversa.
En definitiva, ruta no apta per a persones que pateixin de
vertigen, jo en tenc una mica, però no he tengut cap problema, d’anada i
tornada amb un recorregut total de uns 16 quilometres, un desnivell acumulat de
900 metres, realitzat en sis hores comptant les aturades, i per camins i
senders completament senyalitzats.
Assistent: Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada