El Monte Perdido és un dels grans cims dels Pirineus, amb la
seva alçada de 3355, és el quart més alt, junt als dols altres cims que el franquegen,
el Pico Añisclo i el Cilindro de Marboré forma Las tres Serols.
He iniciat la ruta des del Refugio de Goriz, segurament el
refugi més emblemàtic dels Pirineus i un dels més visitats després de La
Renclusa. El refugi està pràcticament als peus del Monte Perdido, per tant
immediatament ja se inicia la pujada.
Des del frontal del refugi es surt per l’esquerra, guanyant
alçada ben aviat, com que hi puja molta gent, la ruta no és mala de seguir,
amés a més està ben fitat.
Es passa per la zona de Las Escaleras i després s’arriba a
un altiplà a on hi ha grans blocs de pedres, ja estam a 2700 metres d’alçada,
hem de seguir en direcció al Cilindró de Marboré, que omnipresent amb la seva
forma espectacular és la millor referència.
Arribam al Lago Helado, des d’on es pot pujar també al
Cilindro, jo m’ho he passat i ja he sortit una mica més amunt, sortint a la
cresta que a la part de baix de la Escupidera la supera.
He fet una part per la cresta fins que he tengut que entrar
dins La Escupidera, un gran pendent de pedres, i la part més complicada de l’ascensió,
ja que en en el seu tram de dalt, no disposa de la cresta citada i amb la
inclinació, si hi ha neu i tens la desgracia de caure t’enviaria al buit, d’aquí
el seu nom.
El darrer tram és molt vertical, hi ha una placa In
Memoriam, comprovat el nom, resulta que era un muntanyenc de Murcia, que va
morir a Sierra Nevada, no entenc massa bé aquesta placa, però qualque sentit
deu tenir per que la va posar.
El vent bufava fort, i la sensació de fred a aquesta part
fins arribar al coll ha estat enorme, després al donar la volta per fer els
darrers metres el vent ha minvat una mica i he pogut estar a dalt una estona, amb
la sort que encara que hi havia molta boira, s’ha obert una bona estona i he
pogut gaudir de les vistes.
La baixada pel mateix lloc, encara que no hi havia gens de
gel, s’ha de baixar amb cura, ja que la forta pendent et tira cap a endavant.
Ara sí he baixat fins el Lago Helado, aon he pogut comprovar com la boira pràcticament
havia fuit, o sigui que els que han pujat darrera hauran tengut millors vistes.
Des del Lago Helado, he continuat baixant, hi ha un pas que
ja havia fet de pujada que disposa de una cadena que va molt bé per fer-lo
segur. A la zona de la part plana, el mòbil ha sonat, hi ha una zona de
cobertura a on he pogut telefonar i enviar algunes fotos, ja que en la zona del
refugi no hi ha gens de cobertura.
Com el dia havia estirat, he disfrutat molt de la baixada i
l’he feta tranquil·lament fins tornar al refugi.
Per tant, ruta d’anada i tornada, amb un desnivell de 1200
metres, realitzada en sis hores.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 4353. Per tant la consideram DIFÍCIL +3
 |
MONTE PERDIDO DES DE GORIZ |
 |
PUNTA CUSTODIA |
 |
MUNTANYENCS PUJANT |
 |
LAS ESCALERAS |
 |
ZONA DESÈRTICA |
 |
LA BOIRA ENS COMENÇA A ENVOLTAR |
 |
PAS AMB CADENA |
 |
IBÓN HELADO |
 |
PER LA CRESTA CAP A LA ESCUPIDERA |
 |
PART DE BAIX DE LA ESCUPIDERA |
 |
TRAM FINAL DE LA ESCUPIDERA |
 |
RESTES DE LA GLACERA |
 |
TRAM DE LA ESCUPIDERA VIST DES DE DALT |
 |
IN MEMORIAM |
 |
CIMA |
 |
ESCULTURA A LA CIMA |
 |
ES GENERAL ALA CIMA DEL MONT PERDUT |
 |
PUNTA DE LAS ESCALERAS |
 |
ES GENERAL EN EL PUNT GEODÈSIC |
 |
DETALL DE LA CIMA |
 |
PUNTA DE LAS ESCALERAS |
 |
CILINDRO DE MARBORÉ |
 |
LA ESCUPIDERA EN BAIXADA ( ES POT APRECIAR EL PROBLEMA A L'ESQUERRA) |
 |
CILINDRO DE MARBORÉ I IBÓN HELADO |
 |
IBÓN HELADO |
 |
CILINDRO DES DE L 'IBÓN |
 |
MONTE PERDIDO DES DEL IBÓN |
 |
PAS DE BAIXADA |
 |
EL CILINDRO COMPLET |
 |
CAOS DE PEDRES |
 |
VIBAC DAVALL UNA BALMA |
 |
ARRIBANT A GORIZ |
El Monte Perdido es una de las grandes cimas de los Pirineos, con su altura de 3355, es la cuarta más alta, junto a las duelos otras cimas que lo franquean, el Pico Añisclo y el Cilindro de Marboré forma Las tres Serols.
He iniciado la ruta desde el Refugio de Goriz, seguramente el refugio más emblemático de los Pirineos y uno de los más visitados después de La Renclusa. El refugio está prácticamente a los pies del Monte Perdido, luego inmediatamente ya se inicia la subida.
Desde el frontal del refugio se sale por la izquierda, ganando altura pronto, como sube mucha gente, la ruta no es mala de seguir, además está bien acotado.
Se pasa por la zona de Las Escaleras y después se llega a una meseta donde hay grandes bloques de piedras, ya estamos a 2700 metros de altura, debemos seguir en dirección al Cilindró de Marboré, que omnipresente con su forma espectacular es la mejor referencia.
Llegamos al Lago Helado, desde donde se puede subir también al Cilindro, yo lo he pasado y ya he salido un poco más arriba, saliendo a la cresta que en la parte de abajo de la Escupidera la supera.
He hecho una parte por la cresta hasta que he tenido que entrar en La Escupidera, una gran pendiente de piedras, y la parte más complicada de la ascensión, ya que en su tramo de arriba, no dispone de la cresta citada y con la inclinación, si hay nieve y tienes la desgracia de caer te enviaría al vacío, de ahí su nombre.
El último tramo es muy vertical, hay una placa In Memoriam, comprobado el nombre, resulta que era un montañero de Murcia, que murió en Sierra Nevada, no entiendo demasiado bien esta placa, pero algún sentido tendrá por que la puso .
El viento soplaba fuerte, y la sensación de frío en esta parte hasta llegar al cuello ha sido enorme, después al dar la vuelta para dar los últimos metros el viento ha mermado un poco y he podido estar arriba un rato, con la suerte de que aunque había mucha niebla, se ha abierto un buen rato y he podido disfrutar de las vistas.
La bajada por el mismo sitio, aunque no había nada de hielo, debe bajarse con cuidado, ya que la fuerte pendiente te tira hacia adelante. Ahora sí he bajado hasta el Lago Helado, donde he podido comprobar cómo la niebla prácticamente había huido, o sea que los que han subido detrás habrán tenido mejores vistas.
Desde el Lago Helado, he continuado bajando, hay un paso que ya había dado subida que dispone de una cadena que va muy bien para hacerlo seguro. En la zona de la parte plana, el móvil ha sonado, hay una zona de cobertura a la que he podido llamar y enviar algunas fotos, ya que en la zona del refugio no hay ninguna cobertura.
Como el día había estirado, he disfrutado mucho del bajón y lo he hecho tranquilamente hasta volver al refugio.
Por tanto, ruta de ida y vuelta, con un desnivel de 1200 metros, realizada en seis horas.
Asistente: Tomás.
Método MIDE: 4353. Por tanto la consideramos DIFÍCIL +3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada