Avui teníem previst pujar a la Tuca de Urmella, després de
un de un dia e descans obligatori per les fortes pluges, però no hem pogut
arribar a dalt, la neu acumulada, molt tova, ha estat jutge i part.
Hem deixat el cotxo al poble de Arasan, des d’on surt una
pista ampla, que puja fins a la base del Gallinero, lloc a on hi ha diverses
plataformes per poder sortir amb parapent, és evident que aquesta activitat
només es pot dur a terme quan no hi ha neu.
En primera instància hem agafat una drecera que passa pel
poble i ens evita una gran llaçada de pista molt llarga. Des del primer moment
la neu ha fet acte de presència, per tant hem caminat tot el dia damunt aquest
element.
En principi hi havia uns 15 cms., però a mesura que hem anat
pujant la neu acumulada sobre el camí ha estat fins de 70 cms., com que era neu
nova dels passats dos dies i no trepitjada per ningú, la dificultat de
progressar s’anava incrementant a mesura que pujàvem.
Menys mal, que avui sa Kabra de Korea, ha passat davant i en
una exhibició de potència, ha anat obrint
empremta i així els de darrera ho teníem una mica millor, encara que en alguns
trams la neu a cada passa ja ens superava de ple les polaines.
Un fer curiós ha estat que en una bona part del camí hi havia
unes empremtes de un animal, que hem considerat que era de ploma, però no
volador, ja que seguia una traça durant alguns quilometres.
Quan ja passàvem de les 4 hores i mitja de pujada i davant
la impossibilitat d’arribar a dalt i poder acabar la ruta a una hora prudent i
amb claror, hem decidit dinar i iniciar la baixada, amb l’afegit que no ens ha
agradat la gran acumulació de neu de les pendents, que podien provocar un allau.
La tornada pel mateix camí fins el poble de Arasán.
Per tant ruta de 17 quilometres de distància, amb un desnivell
acumulat de 800 metres., d’anada i tornada, realitzada tota damunt neu tova en
7 hores i 45 minuts.
Assistents: Manolo, Pedro i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada