Ahir vespre vàrem arribar a Ramastué, les previsions no eren
gens bones, el vespre ha fet una nedada molt lleugera, però el dematí ha sortit
el sol, la putada és el vent que bufa brutalment.
Hem aprofitat el dematí per anar de compres, tant pel que fa
a la intendència com pel que fa a complements de muntanya, i després de dinar
hem decidit a pesar del vent sortir a fer una ruta vespertina.
Hem sortit des de la mateixa casa de Ramastué, per un camí
que passa per darrera el poble, una pista ample que puja a unes planes a on l’estiu
pasturen les vaques.
En acabar la pista hi ha diverses opcions, nosaltres avui
hem anat cap a l’esquerra per agafar el sender que puja del poble d’Eresué i
arriba fins el pico Erisué.
El sender en pujada arriba a una petita plana, que després s’ha
de girar a l’esquerra , per seguir per un sender que en pocs minuts arriba a la
cima del pico Erisué, hem davallat uns metres
per anar fins la petita ermita del pico a on ens fet les fotos oportunes,
després hem desfet el camí, fins el punt més alt, a on una forta bufada de vent
ha aixecat en Pedro que s’ha penjat a un
arbre i ha quedat com una bandera durant uns segons, penjat al buit damunt l’embassament
d’Eriste que el saludava amb alegria i honestedat.
Després d’aquest petit incident hem baixat de nou cap el
mateix punt que havien agafat el sender, però enlloc d’anar cap a Ramastué hem
decidit baixar pel camí que duu a Eresué, el camí ens ha duit a la pista de
Labert, que finalment ens ha deixat a Eresué, una bona part de la pista estava
amb neu, al ser la vessant Nord.
Ara ja només ens restava arribar a Ramastué pel camí que
uneix ambdós pobles.
En resum, ruta vespertina circular de 12 quilometres de
distancia, amb un desnivell acumulat de 500 metres, realitzada en 3 hores i
mitja.
Assistents: Manolo, Pedro i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada