Avui hem fet una ascensió hivernal des de l’estació de esquí
de Ampriu. Hem deixat el cotxo a l’aparcament habilitat i hem anat a cercar un
camí que puja al costat de la pista que puja fins el Collado de Basibé, el
darrer tram fins el Collado no ens ha quedat més remei que anar pel costat de
la pista, ja que aquesta usurpa el camí.
Una vegada arribam al Collado de Basibé, sortim per la part
esquerra, hi ha una filera d’estaques per tancar els ramats. Es tracta d’anar pujant
amb un fort desnivell cap al Pico Possolobino, ja feia estona que ens havíem
posat els grampons, les pendents són molt fortes i és imprescindible la seva
utilització.
Pujada molt inclinada i que en neu en la seva part alta és
bastant perillosa, no es pot badar, hem arribat al Passet de Vallverdera, a on
la inclinació és extrema, per agafar la carena i passar ja en un terreny més còmode.
Al cap de una estona hem assolit el Pico Possolobino,
després hem seguit la carena per passar pel alguns cims secundaris, per
finalment arribar al Pico o Tuca Castanesa, el punt més alt del dia ,a prop
dels 2900 metres.
Hem aprofitat per dinar, molt ràpidament ja que no teníem
massa temps per ornar amb claror, ja que la pujada ens ha ocupat més del
previst, a més a més feia molt de fres a dalt.
Hem baixat pel mateix camí, però en arribar al Collado de Basibé
i aprofitant que ja no hi havia ningú a les pistes, hem baixat per la que duu
directament a Ampriu, una tornada còmode que ha compensat el trams complicats
que havíem realitzat.
En resum, ascensió hivernal d’anada i tornada, de uns 13
quilometres de distància tot damunt neu, amb un desnivell acumulat de 1100
metres, realitzat en poc menys de 7 hores.
Assistents: Manolo, Pedro i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada