La sortida d’avui ha començat al Restaurant
d’Escorca, a la baixada del camí d’es Burgar que és el típic per baixar al
Torrent de Pareis, però ben aviat l’hem deixat per agafar un antic camí
empedrat a la dreta.
Aquest camí, actualment molt difuminat i en mal
estat com la majoria de camins ancestrals de la Serra, que es deixen perdre,
l’autèntic patrimoni humà de segles es deixa perdre per unes autoritats que
siguin del color que siguin, no tenen cap interès en conservar i rehabilitar
aquest patrimoni, una vegada més vull denunciar aquesta desídia i manca de
sensibilitat.
Anam baixant i seguim més o manco un sender molt
poc traçat, i que tampoc disposa de massa fites, gràcies a que en Manolo el va
fer fa un any, podem anar trobant la traçada bona, en qualsevol cas, és bastant
complicat de seguir.
Arribam a la primera gran fita del dia, la Cova
de s’Aigo que ens queda a la dreta del sender, és una cavitat no massa gran, a
la que accedim fins la zona de baix, s’hi pot entrar sense frontal, ja que la
claror de l’entrada arriba fins tots els racons de la cova, hi ha un cossi que
recull el degoteig que cau de dalt, també hi trobam restes de ceràmiques.
Sortim de la cova i prosseguim pel sender, per
passar per la zona de s’Olivaret, terreny complicat, molt de càrritx, roques
altes, però ens anam sortint la mar de bé, ja podem veure el Clot d’es Pastor,
hi ha una zona enreixada amb uns bancals, no ens resta més remei que botar les
reixes per a poder continuar, al poc arribam al cau del Torrent de Lluc.
Abans d’entrar al torrent fèiem una sessió de
manutenció a base de fruits secs, dàtils, prunes i entrepans de salami coent.
Al entrar al torrent retrocedim una mica per anar a un gorg, del qual boten un
caramull de granotes, que sentíem mentre berenàvem.
Ara ja es tracta d’anar pel cau del torrent, fins
que arribam a un gran bot, que ens obliga a sortir per la dreta una estona,
pujar i tornar a baixar fins que arribam al conegut pas de sa Mata, com el seu
nom indica, una mata, amaga el lloc per entrar de nou al torrent i anar de nou
pel seu cau, fins que arribam al lloc a on desemboca el torrent dels Boverons
per la dreta i la l’esquerra puja el camí des Burgar.
Ara agafam a l’esquerra, fins que arribam a un
creuament en el que hem d’anar cap a la dreta, el de l’esquerra és el camí que
ens duria directament al restaurant, però nosaltres volem anar cap el mirador
de Sa casa Nova, de baix podem veure una gran paret a on està situat aquest
mirador a la carretera, però ens resta una pujada ben dura.
Anam pujant fins que arribam al torrent dels
horts, que creuam, a ma dreta deixam sa Rota d’en Negre, i continuam cap a la
paret, fins que accedim a la seva base, trobam alguns estris i motxilles
d’escaladors, després de descansar de l’esforç, prosseguim per sota la paret
per l’esquerra, fins que trobam un altre antic camí empedrat, que en pocs
minuts ens deixarà a la carretera, curiosament el camí està barrat amb una
escala que sembla de piscina, pot ser per que no hi entrin “bussos”.
Finalment sortim a la carretera, però a un quilòmetre
del restaurant, per tant caminam per la via asfaltada, passant per Sa Casa
Nova, al poc arribam al cotxo a on unes merescudes cerveses gelades ens estaven
esperant.
La ruta ha estat circular, amb una distància de
quasi 10 quilometres, un desnivell acumulat de uns 450 metres tot realitzat en
sis hores comptant aturades.
Assistents: Angeleta, Manolo i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada