La ruta d’avui esta composta de dues parts per fer-la una
mica més llarga i completa. Com que he deixat na Marta a l’aeroport a les 5 del
dematí, he partit cap a Valldemossa, res obert per fer un cafè, he anat fins la
benzinera que al poc d’arribar a obert el bar i he pogut prendre un cafè amb
magdalena.
He deixat el vehicle a l’aparcament de Son Marroig, he estat
el primer en arribar. He baixat pel camí ample i molt popular fins a Sa Foradada, no
havia pujat mai a damunt i avui ho he fet, el pas per accedir a dalt te un punt
exposat, s’ha anar amb molta atenció, una vegada a damunt, es tracta d’anar de
roca en roca fins el punt més alt i just damunt a on hi ha el forat, que
evidentment no es veu. A dalt hi ha una placa commemorativa damunt un monólit.
He tornat a Son Marroig pel mateix camí, fins que en arribar
al Mirador que hi ha a prop de ses cases, he entrat per un sender que passa pel
Pas des Gat i arriba al Mirador d’en Visc, aquí ha començat la part aspre i
decebedora, no he estat capaç d’enllaçar amb el sender, per tant he pujat una
mica, just davall la carretera la quantitat de fems, llaunes vidres, ferros,
plàstics és immensa i no és de fa poc, fa dècades que no ho netegen, he
continuat passant pel costat de sa Marineta per la carretera i he tornat entrar
en direcció al Mirador d’en Visc, un de tants que va construir s’Arxiduc.
Des del Mirador surt un camí que donant la volta s'allunya
de la costa i després hi torna per arribar pràcticament a tocar l’aigua, hi ha una
antiga corda per baixar-hi, però està xapada, estam a la zona des Banc.
En arribar a la paret i ja a només 50 metres de la Torre de
Sa Pedrissa, no he pogut accedir-hi de cap manera, una colecció de sis fileres
de filferro amb pues, amb unes barres de ferro en forma de L invertida fan
inviable el pas fins a la torre, un possible pas pel lateral també està farcit
de filferro.
I que podem dir de tot plegat ? Que això ja vessa fa temps,
com és possible que una zona d’especial interès paisatgístic amb un bé de gran
interès cultural estigui en mans privades i que es faci un ús absolutament
privatiu?
Els legisladors estan per a solucionar i posar fre a aquests
abusos als que ja estam sobradament acostumats a Mallorca, però no per això
deixen de ser un insult al poble, i a més a més que tot això succeeix en el
denominat Patrimoni de la Humanitat. L’accés a tots aquests llocs, ha de ser
lliure i universal, per molt que estigui en mans privades, i això només es pot
fer a trvés dels mecanismes legals, com és aquell de l’expropiació en cas de
necessitat, qui no dóna pas, expropiat i “Santas Pascuas”, que per això es
paguen imposts, a més estic segur que hi ha altres formes d’actuar en les que
s’eviti que tot això passi.
Bé, en veure que no podia passar, vaig aprofitar per a
bernar una mica, enlloc de tornar pel lloc de l’anada, vaig pujar al Puig de Sa
Pedrissa, direcció Son Marroig i vaig sortir de nou a la carretera al costat de
Sa marineta, des d’on vaig arribar en pocs minuts a Son Marroig, amb
l’aparcament farcit de cotxos i alguns esperant per aparcar.
Vull fer una menció a la gran quantitat de Lletreres (Euphorbia dendroides) que hi ha a la zona i que no es poden tocar per la toxicitat de la llet que surt de les seves branqyes si es rompen, personalment una d'aquestes plantes fa anys em va provocar una ferida que em va durar algunes setmanes.
En definitiva, ruta d’anada i tornada amb alternatives de
11,6 quilometres, amb un desnivell positiu de 500 metres, realitzada en poc més
de 5 hores comptant aturades.
Assistent : Tomàs.
Mètode MIDE: 2343. MODERADA +4
 |
| VISTA DE SA FORADADA DES DE SON MARROIG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada