
És la segona vegada que puj al Predraforca, la primera fou
des del Refugi Lluís Estasen en la vessant de Saldes, avui he pernoctat a
Saldes i he partit cap a Gósol a 10 quilometres i en la vessant oposada, he
deixat el vehicle a l’aparcament de l’entrada del poble i just darrera surt el
camí per fer la ruta.
El camí està senyalitzat amb marques grogues i blanques i
puja de forma molt directa, en primera instància és una pista ample que en
arribar al bosc de pi negre es converteix en un sender, al poc travessa un
torrent i després puja en forta pendent, pràcticament no hi ha descansos, tot
per a munt.
Es camina una bona estona dins aquest bosc, després es surt
a la tartera i es va pel lateral, pel sender marcat i amb una gran pendent, que
evidentment si hi ha neu fa imprescindible l’ús de grampons i piolet, no és el
cas d’avui, encara que si queda una mica de neu una mica abans d’arribar a l’enforcadura,
no fa necessari l’ús dels grampons.
En arribar a l’enforcadura m’he dirigit a l’entrada que he
vist més a la dreta per anar al Pollegó Superior, punt més alt del massís, però
es veu que he agafat la pujada al calderer, que només te un metre menys que el
Pollegó Superior, quan m’he a donat ja estava a mitja pujada i he vist que
tenia que rectificar una mica, cosa que he fet, arribant al Pollegó Superior,
el dia molt obert m’ha deixat veure les grans vistes que ofereix el cim.
Just en el cim, m’he trobat les dues úniques persones que he
vist en tot el dia, havien pujat pel Coll den Verd, hem parlat una estona i hem
baixat pel mateix lloc a on jo havia pujat, ara sí que he agafat el camí bo,
senyalitzat amb marques grogues i que surt més a la dreta de l’Enforcadura.
He pensat que com anava molt bé de temps, enlloc de menjar a
dalt, tenia temps d’anar a dinar a Gósol, record que hi vaig menjar uns callos
de vedella, que eren dels millor que mai havia menjat i he pensat que podia
repetir. La baixada vertiginosa, la poca neu que hi havia al començament no ha
estat problema i només he fet una aturada per beure una mica d’aigua i treure
alguns macolins de les botes.
He arribat al cotxo i he anat a fer el final feliç a Gósol,
esperant poder tornar a menjar els callos, però el bar avui estava tancat i he
anat a un altre a on he menjat una hamburguesa completa de la terra amb dues
canyes Moritz.
En definitiva, ruta en solitari d’anada i tornada de 9,5
quilometres de distància, amb un desnivell positiu de 1100 metres, realitzada
en 5 hores comptant aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 3353. DIFÍCIL +2
 |
CARTELL DE LA RUTA |
 |
VISTA DES DE UNA CLARIANA EN EL BOSC |
 |
SORTINT A LA TARTERA |
 |
SENDER DINS LA TARTERA |
 |
ROSSEGUERA IMPRESSIONANT |
 |
TRAM FINAL A L'ENFORCADURA |
 |
ENFORCADURA |
 |
BAIXADA CAP A SALDES |
 |
POLLEGÓ SUPERIOR I CALDERER |
 |
POLLEGÓ INFERIOR |
 |
PUJADA QUE HE AGAFAT |
 |
EL GENERAL AL POLLEGÓ SUPERIOR DEL PEDRAFORCA |
 |
DETALL DEL CIM I EL CALDERER DARRERA |
 |
TIMBES VERTIGINOSES |
 |
POLLEGÓ SUPERIOR |
 |
BAIXADA |
 |
ELS DOS EXCURSIONISTES BAIXANT |
 |
DARRERS MOMENTS AL CIM |
 |
A BAIX ES POT VEURE EL REFUGI LLUÍS ESTASEN |
 |
RETROSPECTIVA DEL POLLEGÓ SUPERIOR |
 |
BAIXADA SEBYALITZADA AMB MARQUES GROGUES |
 |
PARDALS DE PEDRA |
 |
BAIXADA PER LA TARTERA |
 |
BAIXADA 2 |
 |
BAIXADA 3 |
 |
RETROSPECTIVA DE LA BAIXADA |
 |
CAMÍ EN EL BOSC DE PI NEGRE |
 |
CAMÍ AMPLE CAP A GÓSOL |
 |
GOSÓL |
 |
FINAL FELIÇ A GÓSOL |
 |
VISTA DEL PEDRAFORCA DES DE GÓSOL |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada