
Després dE fer un dia complet per la ciutat de Granada, visitant
la Catedral, el Albaicín i la Alhambra, avui tocava pujar a la muntanya. He
agafat el vehicle prest per arribar fins la Hoya de la Mora, a 2500 msnm i una
mica per damunt de Paradollano, la zona comercial de Sierra Nevada, un horror
urbanístic al servei dels senyorets esquiadors.
Des de la Hoya, ja es veu el primer objectiu del dia, el
Pico Veleta, tal com diu un savi de la zona, Sierra Nevada enganya molt
visualment, les distàncies són enormes i semblen a prop. La pujada al Veleta,
es duu a terme per les dreceres que travessen l’antiga carretera que pujava al
Pico Veleta, tancada al públic des de l’any 1999.
Les drecera passa en primera instància pel monument de la
Virgen de las Nieves i seguim la pujada sense treva Fins les denominades
Posiciones del Veleta, una antiga zona militar, des de las Posiciones tenim l’opció
de pujada directa, però avui he trobat encara neu a la zona i he anat cap el
Refugi de Cariuela, sense arribar al refugi he vist una amplia zona sense neu i
he pujat fins el cim.
En el cim he trobat la única persona que havia vist fins el
moment, coneixedor de Sierra Nevada i m’ha dit que era molt bona temporada per
pujar i que podria anar fins el Mulhacén, ja que no necessitava grampons.
Per tant he baixat fins el refugi de Cariuela i he seguit
per la pista que va al Mulhacén, és una travessia llarguíssima, es pot acurçar
una mica pel Paso de los Guías, però novament la zona estava plena de neu i he
seguit per la pista, aquest pas és una cornisa bastant exposada, això sí, hi ha
una cadena que serveix per aferrar-se, també s’utilitza per fer la pujada al
Cerro de los Machos.
La pista va fent pujades i baixades no massa pronunciades,
però que fan que vagis sumant desnivell. Després de donar la volta a la Loma
Pelá, he arribat al Refugio de la Caldera, franquejat per alguns petits llacs,
ara restava la pujada directa al Pico Mulhacén, amb un gran desnivell. He
esquivat algunes glaceres i finalment he arribat al punt més alt de la
península ibèrica i segon d’Espanya.
La baixada pel mateix lloc amb algunes alternatives, he
passat pel Refugio de la Caldera, el de Villavientos i novament pel de la
Cariuela, tots en un estat implacable de conservació, curiosament a prop dels
refugis he trobat exemplars joves de Cabra Montesa, es veu que cerquen restes
de menjar.
La baixada des de la Cariuela l’he feta per una drecera
alternativa a la pujada, en algunes ocasions es creua la vella carretera.
En definitiva, ruta d’anada i tornada amb alternatives de 31
quilometres de distància, amb un desnivell de 1800 metres, realitzada en 10
hores i 45 minuts comptant aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 4334. DIFÍCIL +2
 |
HOYA DE LA MORA |
 |
COMENÇA LA PUJADA AL VELETA |
 |
OBSERVATORI |
 |
LA VIRGEN DE LAS NIEVES |
 |
EL VELETA ENCARA MOLT ALLUNYANT |
 |
LA NEU ROJA |
 |
POSICIONES DEL VELETA |
 |
TRAM NORD DE PUJADA AL VELETA |
 |
PUJADA PER LA VESSANT SUD |
 |
ARRIBANT AL CIM |
 |
EL GENERAL AL VELETA |
 |
RETROSPECTIVA DE LA PUJADA |
 |
DAVANT CERRO DE LOS MACHOS, DERRERA ALCAZABA I MULHACÉN |
 |
VERTEX GEODÈSIC DEL VELETA |
 |
REFUGIO DE LA CARIUELA |
 |
EL REFUGI A DINS |
 |
INICI DEL CAMÍ AL MULHACÉN |
 |
NEU ROJA |
 |
EL CAMÍ TAPAT PER LA NEU |
 |
EL MULHACÉN ENCARA LLUNY |
 |
CABRES MONTESES |
 |
JA A PROP DEL SOTRE DE LA PENÍNSULA |
 |
DARRER TRAM DE PUJADA |
 |
RETROSPÈCTIVA DEL PENDENT |
 |
ARRIBANT A LA FITA CIMERA |
 |
FITA CIMERA DEL MULHACÉN |
 |
VERTEX GEODÈSIC |
 |
CAPELLETA |
 |
EL GENERAL AL MULHACÉN |
 |
TIMBES IMPRESSIONANTS |
 |
SATISFACCIÓ PEL CIM ASSOLIT |
 |
EL VELETA AL FONS |
 |
LAGUNA DE MAJANO |
 |
LAGUNA DE LA CALDERA |
 |
REFUGIO DE LA CALDERA |
 |
LAGUNA DE LA CALDERA |
 |
RETROSPECTIVA DEL MULHACÉN |
 |
REFUGIO DE VILLAVIENTOS |
 |
CABRA MONTESA |
 |
LAGUNAS DE RIO SECO |
 |
TOZAL DEL CARTUJO |
 |
ARRIBANT A LA HOYA DE LA MORA |
 |
ELS CIMS VISTS DES DE LA CARRETERA |
Buen reportaje y bonito nombre el de los cachorros.
ResponElimina