Avui he sortit del Puerto de Bonansa, un alt en la
carretera, situat a un quilòmetre del poble, hi ha un bon aparcament i una ruta
adaptada per a persones amb discapacitats.
He agafat la ruta adaptada que va fins un mirador, però
abans d’arribar-hi, he girat a ma esquerra cap a la Borda de Ansuils, per una
pista ample, al cap de una estona he trobat una font i poc després el Refugio
de Pegà, és lliure, hi ha una estància a baix amb xemeneia i a dalt per dormir,
vull fer una menció a tots aquells que diuen que no s’han de donar a conèixer
els refugis lliure, ja que els idiotes hi van a fer-los mal bé, idò al Pirineu
n’hi ha un caramull, la majoria estan en bon estat i nets, evidentment no són
hotels.
He continuat cap a la Borda de Ansuils, construcció típica d’Aragó,
per aixopluc del ramat, aquesta està en un estat mitjo mitjo. A cent metres de
la borda, hi ha un mirador.
Des del mirador he tornat enrere per les meves passes, fins
una pista que havia deixat uns 200 metres abans d’arribar a la borda, la pista
en pujada recorr una bona part de la Sierra de Pegá. He topat amb una
bifurcació, els dos camins arriben a la colladeta del Castell de Pegà, com que
la meva intenció era pujar al cim, he agafat cap a l,esquerra.
Quan he copsat el cim, he sortit del camí, per anar de forma
directa, no hi ha ni fites, ni cap sender que hi pugi, á pujada és molt incòmode
sobretot per la malesa, t’hi has de barallar i passar pels millors llocs
possibles.
Sembla que les runes del castell estan més a baix que el
cim, no les he vist, però he anat pujant, amb molta dificultat fins a dalt, el
cim és una vertadera fortalesa, tant per les roques i parets que l’envolten com
per la citada malesa.
Finalment he arribat a dalt, aprofitant les bones vistes per
a menjar una mica, la baixada, més curta i per la vessant oposada, ha estat
també dificultosa, fins que he arribat a la colladeta, per a on passa el camí
ample.
L’he seguit i en una bifurcació he girat cap a la dreta, més
tard tornaria per aquest camí, per agafar el de l’esquerra que em duria al
Puerto de Bonansa. Per tant, he anat pujant pel camí, fins un coll, en el
mateix coll, hi ha una fita que a ma esquerra ens ensenya un corriol que va a
la Cruz de Bonansa, no hi ha cap creu, és el nom del cim amb vèrtex geodèsic,
al tant en intentar arribar-hi pel mig del bosc, novament la malesa impedeix el
pas.
He tornat pel mateix camí, fins el creuament citat abans i
ara només em restava baixar fins el Puerto de Bonansa, a on tenia el vehicle.
En definitiva, ruta circular de 12 quilometres de distància,
amb un desnivell positiu de 500 metres, realitzada en 4 hores i 42 minuts
comptant aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 2443.
DFÍCIL +1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada