La ruta d’avui tenia alguns objectius puntuals,
tres en concret a visitar, en una zona que coneixem molt bé, però aquests llocs
ens feia falta visitar-los.
Hem sortit de Fornalutx, però una hora més tard
del previst, ja que plovia a l’hora de quedada i dos integrants del grup
s’estimaven més no sortir amb pluja, hem esperat però al veure que no minvava,
hem sortit els sis restants.
Hem agafat el camí dels Creuers, un magnífic
camí que sempre puja, passa algunes vegades per la carretera que de Biniaraix va
a les finques de la zona i finalment recorr el darrer tram per un camí de ferradura, algunes petites
esbaldregades han fet mal bé el camí, però sense massa dificultat es pot seguir
bé. A meitat de camí ha deixat de ploure i ja no cauria una gota en la resta
del dia.
Com si es tractés de una meta volant arribam al
Portell de sa Costa, situat en una paret que ens capfica en la Coma de Son
Torrella, en tota la seva immensitat i bellesa, per la banda esquerra la
baixada del comellar i per la dreta unes bones vistes sobre serra d’Alfàbia i
Cornadors.
Ara ens teníem que dirigir a la primera de les
fites programades, l’avenc de Sa Coma, la referència era que estava quasi en
línia amb una caseta que ho ha dins el comellar i efectivament , l’hem trobat
tot d’una, a damunt i ha una heura i l’obertura disposa de una especie de petit
mirador a on hom es pot recolzar i mirar la seva pregonesa, que segons sabem és
de 95 metres, sempre fan molt respecte aquestes obertures a la terra,
autèntiques finestres de un món subterrani obscur i infernal.
Un cop vist l’avenc hem seguit més o manco per
la mateixa alçada, direcció est, per visitar la Cova de Son Torrella, que està
una mica elevada i per accedir a ella s’ha de fer una grimpada, com hem
incorporat una corda a l’equip, l’hem col·locada a un arbre així hem pogut
pujar i baixar més còmodament, ja que avui la roca semblava ensabonada,
finalment hem decidit que podíem dinar a dins la cova, una capa de fullaca i
que estava seca i sense vent ens ha semblat que era millor que dinar a fora.
N’Alexandra que venia per primera vegada ha duit
un vinet i humus casolà per a compartir, en Pedro vinet mallorquí i jo rebentat
de Terry, n’Andreu més auster ha duit una poma Golden i dos plàtans.
Després de dinar teníem la darrera de les fites
programades, fer el pas de n’Alou, que comunica per una bretxa els dos
comellars, de nou hem hagut de tenir molt esment, ja que les primeres
grimpades de baixada, tot i que no són difícils llenegaven molt, la roca que en
sec és un bon aliat en banyat el pot produir un nyap, al cap.
La baixada és llarga, ja que assoleix un
desnivell de uns 150 metres, fins que arribam al camí del GR, que passa pel
costat del torrent de Binimorat, avui amb aigua i que ens puja fins el coll de
l’Ofre.
En el coll hem vist les primeres persones
humanes en tot el dia, ja que poca gent hi havia a vull per la muntanya, la
baixada l’hem realitzada pel Barranc de Biniarraix, encara que en Manolo ens ha
mostrat un pas del que desconeixem el nom, que no havíem fet abans.
Hem arribat en fosca negre a Fornalutx, passant
per Biniaraix i fent el darrer tram per la carretera. Fornalutx que ha tengut
un brot del Covic, tanca els bars a partir de les 5, per tant no hem pogut fer
el final feliç a al poble i hem anat a Palmanyola, a dir les quatre barbaritats
que sempre amollam als finals feliços.
Per tant, ruta circular de 17 quilometres a de
distància amb un desnivell a cumulat de 900 metres, realitzada en 7 hores i
mitja comptant aturades.
Assistents: Alexandra, Manolo, Pedro, Andreu, Andreu
Jr. I Tomàs.
Mètode MIDE: 3353. Per tant la consideram
DÍFICIL +2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada