La ruta d’avui ha transcorregut integralment
dins la Serra de Mariola. Hem deixat el vehicle al santuari de la Mare de Deu
de Agres.
Les nostres passes han estat guiades en tot
moment pel PR, marques grogues i blanques, encara que una bona part del
recorregut també hem passat pel GR i el SL, que han coincidit amb el PR, per
tant veiem marques amb les quatre colors, tal com es pot veure a una imatge.
Des de l’aparcament del Santuari, hem baixat
unes passes per agafar el mencionat PR, a estones la pujada és forta, però avui
el principal problema ha estat que ha plogut i el terreny enfangat patinava
molt.
La pujada, clara i ben senyalitzada, passa per
un camí ample que creuam i arribam a unes escales de pedra, que precedeixen al
Refugi de Montcabrer. El refugi avui estava tancat i un pintor feia tasques de
manteniment dins la forta boira que ha dominat una bona part de la ruta.
En arribar al refugi, anam pel camí de l’esquerra,
ample i que puja al Teix, a on hi ha una estació meteorològica i antenes, pel
camí trobam la primera Cava del dia, la de l’Habitació, tapada i pregona, com
la majoria de les caves de la zona.
Des del Teix, desfem el camí, per tornar a
arribar al refugi, des d’on seguim el PR cap el punt més alt del dia i de la
Serra Mariola, el Montcabrer, que no podem veure per la intensa boira que ens
tapa la vista. Primer fem una lleugera baixada, per després anar remuntant i
donant la volta al cim per la seva part esquerra, en ordre de a marxa.
A més de boira, comença a ploure i a fer una
mica de vent gèlid, però seguim, ja que estam a prop del cim, al fer la volta i
al poc d’arribar podem veure el vèrtex geodèsic. Decidim no aturar més que un
minut, ja que comença fer ploure més fort amb més vent, fins que arribam a una
font per la que havíem passat i la situació millora una mica, aprofitam per
descansar uns minuts aixoplugats de les condicions adverses i al poc reanudam
la marxa, novament cap el refugi.
Abans d’arribar al refugi, ama esquerra agafam
una pista ampla, que ens duu en pocs metres fins la segona cava del dia, la impressionant
Cava Gran, a on trobam un grup escolar, un mestre dóna una lliçó in situ.
Aquesta cava permet baixar-hi mitjançant unes
escales metàl·liques habilitades,
disposa de sis boques i una cúpula amb sis arcs que sostenien el sostre. Tot
el conjunt espectacular, amb una entrada que dóna a l’escala , bancs de pedra i
una font.
Com que ha aturat de ploure, decidim berenar una
mica. En acabar el grup es divideix, Ashok i Miquel Àngel l’estimem més baixar
pèl camí ample fins el Santuari i na Marga i jo, seguim un sender que ens duu a
al tercera Cava del dia, la del Voltor, també molt pregona i tapada. En el camí
trobam un clot de neu i el sender ens deixa a la pista de dalt, per la que no
volem baixar, per tant decidim baixar pel mateix camí que havíem pujat, tot i
que hem d’anar molt alerta, ja que a estones sembla terreny ensabonat pel
fanguet.
Finalment ens retrobam a baix, a on fem el final
feliç al bar del santuari, a base de begudes calentes, encara que a la baixada
el temps ha millorat molt i hem pogut tenir bones vistes.
En definitiva, ruta amb anades i tornades de 15
quilometres de distància, amb un desnivell positiu de 830 metres, realitzada en
5 hores i mitja, comptant aturades.
Assistents: Marga, Ashok, Miquel Àngel i Tomàs.
Mètode MIDE:
3333. La consideram MITJANA +4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada