La ruta d’avui, a priori era per anar a fer Sa
Gran Fesa, però per decisió de tots els
membres del grup, hem decidit afegir-li el Puig de Sa Parra, un desconegut,
molt interessant.
Hem deixat els vehicles davant el poliesportiu
de Puigpunyent, per sortir en direcció a Esporles, pujant al Coll des Grau, el
primer tram per la carretera i després per un sender que hi va en paral·lel, a
dalt del Coll hi ha una caseta que es lloga.
Al poc de passar la caseta sortim de la carretera per un desviament que
ens marca el Camí de Superna, el camí ample passa per dos portells, el primer
ens indica que entram a la finca de Sa Campaneta, a on hi ha un agroturisme,
després de passar pel segon, ens desviam del camí principal, a l’esquerra, per entrar en un preciós camí empedrat.
El camí puja i davalla un parell de vegades, en
arribar a una gran corba, i abans de trobar els panells que ens mostren la
zona, sortim per la dreta, hi ha una balisa a un arbre una fita, recorrem una
estona un sender al costat de una torrentera i després la creuam cap a la
dreta.
A partir d’aquí no hi ha camí ni sender, fa un
temps vaig deixar algunes fites, però entre la malesa o no se sap que, no les
hem vistes i hem pujat fora traça, hem arribat a una paret seca a on hi ha un
coll de tords, i l’hem passada, ja que des d’aquest costat és inviable seguir
pujant.
Tot d’una passada la paret ja veiem una zona amb
unes lloses i un tronc tombat, és l’únic lloc per a on es pot accedir a dalt,
en superar aquest tram, ens situam a la carena, ara es tracta d’anar caminant
per arribar al cim.
Hem arribat a un lloc a on hi ha caiguda als dos
costat i la cosa s’estreny una mica, hi ha una roca en forma de llibre, passam
per damunt i seguim uns cent metres per arribar al cim. Tornam pel mateix camí
i arribam a on la meitat de l’expedició havia quedat a beure un vi espanyol, no
ens han deixat ni una gota.
Hem dinat a aquest lloc i la boira ens ha
envoltat, misteriosa i humida, sempre ofereix una perspectiva molt romàntica de
la muntanya. Després de dinar hem baixat, però sense passar per la
paret,cercant les millors opcions, al final si que he trobat dues de les fites
que fa temps vaig deixar, en tot cas, el terreny és complicat i es va una mica
per intuïció.
En arribar al camí principal, al mateix lloc que
havíem sortit d’ell, em reprès la marxa per arribar a Sa Muntanya, un gran
casa, abandonada de la ma de Deu, que cau pel seu propi pes, testimoni de un
passat que ja no tornarà.
Hem pujat pels bancals fins arribar al Morris
Blau que fa anys fou abandonat a prop del Corral de ses Cabres, una obra d’enginyeria
en pedra seca, aprofitant una balma. Hem desfet passes i tornat al Morris, que
conserva rodes i motor, al poc hi ha una bifurcació, hem agafat el camí de l’esquerra,
direcció Sa Mola de Na Costitxa.
En arribar a la zona de Sa Mola, passam per una
paret seca i la feina es cercar Sa Gran Fesa de Puigpunyent, avui ha costat una
mica trobar-la, però finalment l’hem vista des de dalt i hem anat a cercar l’entrada.
Tal com es pot veure en el video, gentilesa de
la Senyora Presidenta del Grup, na Marga , més coneguda en el món del
muntanyisme com Sa Cranca de Porto Petro, la Gran Fesa és una frivolitat de la
natura, un tram a on la providència va decidir fer un gran crull a la roca, al
fons hi trobam un avenc i a prop de l’entrada un despreniment a fet caure una
gran roca dins la Fesa, molt alerta, ja que sembla que poden caure més roques.
Des de l’entrada de la Fesa, a on hem tornat a menjar,
hem baixat per unes fites que ens han duit fins un comellar, hem arribat a un
camí que va a unes cases, abans d’arribar-hi, s’ha de sortir per un caminoi en
pujada a l’esquerra no senyalitzat que ens duu fins un camí asfaltat, abans
passam per una caseta amb porxo.
Per arribar a Puigpunyent, ens ficam dins el
Torrent de Sa Riera, que creuam algunes vegades, passam per davall un pontarró
de ciment i arribam aun gran arbre, amb cordes per fer de Tarzanet una estona.
Al Poc i després de caminar per alguns carrer arribam a l‘entrada de
Puigpunyent, a on hi ha el Pont de Sa Riera. El final feliç ha estat al bar del
Poliesportiu, a on ens han tractat molt bé.
En resum, ruta circular amb alternatives de 16’5
quilometres de distància, amb un desnivell positiu de 700 metres, realitzada en
set hores comptant aturades.
Assistents: Marga, Cati, Ashok, Jordi, Miquel
Àngel i Tomàs.
Mètode MIDE: 2443. La consideram DIFÍCIL +1
 |
| CASETA DEL COLL DES GRAU |
Tomàs, Avui (11/01) hi hem estat amb el nostre grup
ResponEliminaHola, segur heu tengut millor dia que dilluns, va fer una bona boira tota la jornada.
Elimina