Avui vespre hem pernoctat a l’emblemàtic Refugio de Goriz,
actualment un negoci de primer ordre, ja que es cobra per dormir i també per
pernoctar amb tenda de campanya. Curiós és el tema dels menjars, ja que t’obliguen
amb el sopar a contractar el desdejuni, al mòdic preu de 10 €, un autèntic robo
ja que et donen material molt dolent, cafè de calcetí fet el vespre anterior i
suc a base de pols. Actualment una pernoctació amb mitja pensió surt a 51 €,
pels federats a 42€.
El vespre anterior ja es presagiava que no seria un dia bo climatològicament
parlant, de fet les previsions eren de pluges i tormentes. Ens hem aixecat i hem decidit
que intentaríem l’ascensió al Monte Perdido, per si un cas les previsions no es
feien efectives. Hem trobat només una parella que pujava, la resta de persones
del refugi en la seva majoria esperaven jugant a cartes o de xatxara . Quan ja dúiem uns tres quarts d’hora,
ha caigut una calabruixada i hem decidit avortar l’ascensió, la parella ja havia
abandonat i en el refugi hem trobat un grupet que també havia tornat enrere,
avui no era el dia de pujar el Monte Perdido.
Hem estat una estona i ens canviat la roba, ja que anàvem
xops, com que ja no teníem possibilitats de tornar a pernoctar, ja que el refugi
estava complet hem iniciat la baixada en un moment de treva. Tanmateix hem
hagut d’aturar diverses vegades a posar i llevar roba d’aigua.
La nostra intenció era baixar per les Clavijas de Soaso,
just en arribar a elles, hem trobat dos joves que iniciaven el descens i a la
vegada començava una ploguda torrencial amb aparell elèctric, hem decidit
berenar a la balma que hi ha al lloc i esperar, però al ser una paret vertical
amb cadenes i ferros, al estar tot mullat i per prudència hem baixat pel GR
fins la Cola de Caballo.
Per uns moment el cel s’ha obert i ens ha permès anar una
estona de forma més còmode. La Cola de Caballo que el dia anterior estava famèlica,
avui vessava per tots els costats, amb un caudal brutal, de fet l’aigua baixava
per tots els indrets. Hem passat pel pont que hi ha a prop de la cascada i hem
recorregut el Circo de Soaso, en un punt no hi havia més remei que passar
descalços, ja que l’aigua envaïa al camí.
Hem seguit camí per avall, passant per les Gradas de Soaso,
de igual manera anaven desbordades, enlloc de grades semblaven cataractes.
Després de la Gradas hem anat una estona per un camí ample i molt boscós, fins
que hem arribat a un creuament, a on podíem passar per les Cascades del
Estrecho o anar directament a la Pradera de Ordesa. Hem seguit pel camí de les
cascades, avui una de freda i una de calenta, no hem pogut fer l’ascensió, però
l’espectacle de l’aigua era de primera categoria especial.
Hem aturat a tots els miradors de les cascades, quatre en
concret i finalment hem arribat a una zona de passeig que ens ha conduit fins
la Pradera.
En definitiva, ruta lineal amb alternatives de 15
quilometres de distància amb un desnivell positiu de 250 metres i negatiu de
1000, realitzada en 7 hores comptant aturades.
Assistents: Juan i Tomàs.
Mètode MIDE:3223. MITJANA +2
 |
INICIAM L'ASCENS AL PERDIDO |
 |
|
 |
SEGUIM PER AMUNT AMB PLUJA LLEUGERA |
 |
A PROP DE LA ZONA DE LAS ESCALERAS |
 |
L'AIGUA COMENÇA A CAURE AMB FORÇA |
 |
DECIDIM NO CONTINUAR |
 |
CLAVIJAS DE SOASO |
 |
INTERIOR DE LA BALMA A ON ENS REFUGIAM |
 |
DECIDIM NO BAIXAR PER LAS CLAVIJAS |
 |
BAIXADA CAP EL CIRXO DE SOASO |
 |
ARRIBANT A LA COLA DE CABALLO |
 |
PASSANT EL PONT |
 |
PEUS DE PORK A LA COLA DE CABALLO |
 |
ZONA DE LAS CLAVIJAS DE SOASO |
 |
CIRCO DE SOASO |
 |
MOLIARTI |
 |
PAS SENSE SABATES PER L'AIGUA |
 |
AIGUA PER TOTS ELS COSTATS |
 |
ARRIBANT A LES GRADAS DE SOASO |
 |
EL GENERAL, RIGOR I DISCIPLINA |
 |
GRADAS DE SOASO |
 |
CASCADA DE LA CUEVA |
 |
CASCADAS DEL ESTRECHO |
 |
EL RIU PLE A VESSAR |
 |
A PROP DE LA PRADERA DE ORDESA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada